Bolla negra

D'aquest recull de testimoniatges crítics molt patits i treballats, que van des dels inicis dels anys seixanta fins a l'actualitat, excel·lentment editat per La Sínia del Tall, que cal remarcar i celebrar que ja constitueix el número 40 de la col·lecció, es poden comentar molts de caires i aspectes (més, certament, que els que permet l'espai de que dispòs). Per exemple, la ferma voluntat o determinació d'aconseguir una escriptura en què tota paraula quedi ben fermament encaixada o, el que és el mateix, la voluntat de fer un llibre ben escrit, treballat sense estalviar cap esforç, cap reescriptura, per tal que, a poc a poc, tanta insistència dugui el text a la seva immobilitat final. Perquè és bo que tot text acabi essent un artefacte. Un exemple del que vull dir pot ser el poema dedicat a exaltar la memòria d'Otto Parellada Echeverría, un protagonista de la revolució castrista (en realitat un conjunt de set poemes que clouen dos versos memorables: "Però ara els morts no saben quina hora és / i la claror inclement no té rellotge").

També em sembla un fet de pes la presència del poema dedicat a Kafka, un text que no en té cap altre que l'acompanyi -que servidor sàpiga-, en tota l'escriptura o la producció literària catalana, un fet que ens hauria de cridar l'atenció. Com igualment el primer sonet del conjunt dedicat a la mort de Jaume Vidal Alcover. O l'eurítmia innegable dels poemes dedicats a la pintura de Joan Miró i de Juli Ramis. Etc., etc.

Però servidor voldria subratllar ara la fraseologia del poeta, que sovint va carregada de municions. Val a dir que en un temps d'empobriment de la llengua parlada -com òbviament és el nostre-, sap aprofitar aquelles expressions i frases fetes que més poden servir-li per expressar-se -i que més poden servir també al lector per llegir-lo profitosament. Alguns exemples d'aquesta riquesa: "el poti-poti dels signes del meu temps"; "embostes de llum"; "arriba enllà"; "enclina a provocar"; "on m'enterro amb els meus"; "el futur d'aquest poble / allunyat de remeis"; "tant de tuixes"; "calar foc als temples del teu Déu"; "com a xais de cordeta"; "l'hora de Can Pistraus"; i no oblidem tampoc la mateixa expressió "bolla negra", d'un sentit tan absolutament negatiu i condemnatori, utilitzada per batejar el recull, potser la més definitòria de quina és la seva valoració de la societat en què ens ha tocat viure, sota el sol negre invocat per Albert Camús i Baltasar Porcel, aquest estiu potser més inclement que mai.

No puc deixar d'esmentar la qualitat de les il·lustracions -millors les de les pàgines interiors que la de la portada, si m'és permès de dir-ho- amb què Pere Alemany ha contribuït a l'estètica impecable d'aquest volum. Com tampoc l'impacte del text de la cloenda de l'edició, tot ell el millor exemple del valor de la fraseologia de l'autor que he volgut destacar especialment. Expressions com "la bolla negre consentida per l'autoodi, executada pel morro de vaques", "Rafelet no et dons, aguanta metxa, Rafelet" i "bollats del món, uniu-vos" sens dubte han de romandre en la nostra memòria, contundents.