El centurió i els pictes

Sempre m'han agradat les pel·lícules ambientades en l'antiguitat, encara que sovint no tenen gaire respecte per la història. No és aquest el cas de Centurión, una bona cinta d'aventures francobritànica que ens trasllada a la Britània septentrional de l'any 117 dC. Així i tot, hi ha alguns anacronismes, com la presència d'un legionari d'ètnia negra, del qual s'explica que és d'origen númida, però aquest poble del nord d'Àfrica era de la família camita, proper als berbers i blanc, com els actuals rifenys o cabilenys. El protagonista principal és un oficial de la IX legió que participa en una gran ofensiva romana que acabarà en un desastre.

Amb tot, més que les aventures en si, certament ben entretengudes, m'ha cridat l'atenció el coprotagonisme dels pictes, un grup ètnic de l'est de l'actual Escòcia, que mai no va arribar a ser conquerit pels romans. Pocs pobles de l'antiguitat europea, a excepció dels considerats com a clàssics, han aconseguit tanta presència en el món de la ficció, ja siguin novel·les, còmics o pel·lícules. Aquesta antiga nació (segles II aC-XI dC) ha estat utilitzada sovint pels creadors com la viva imatge del salvatgisme i la barbàrie, i el contrapunt ideal als "civilitzats" romans. Així, d'alguna manera, juguen el paper dels dolents ideals, d'apatxes, comanxes i zulus, però en les ficcions de romans i també en les que facin referència al llegendari rei Artús. El fet que es pintassin o tatuassin la cara ha contribuït molt a la seva mitificació i reforça més la similitud amb els pobles indis de l'Amèrica del Nord. De totes maneres, la majoria de gravats que es conserven representen pictes sense pintures i tatuatges.

Entre d'altres, s'han referit als pictes els escriptors Rudyard Kipling, Juliet Marillier, Nancy Farmer, Anne Rice i H.P. Lovecraft. Esment a part es mereix un contemporani d'aquest darrer, l'escriptor texà Robert E. Howard, creador del famós Conan The Barbarian, que habita en un món imaginari... calcat del món antic. Així, en la geografia particular d'aquest univers de ficció, el país dels pictes és el més occidental i lluita contínuament contra l'expansió d'Aquilònia, el regne més "civilitzat" de l'època Hybòria inventada per Howard. A més, aquest autor va escriure un conjunt de narracions protagonitzades per un picte, Bran Mak Morn, que lluitava en el món real contra els romans invasors. Un d'aquests relats, titulat Worms of the Earth, fou adaptat al llenguatge del còmic per dos genis del setè art, Roy Thomas i Barry Smith, i va ser editat a Barcelona com a complement de luxe d'un número especial de la revista La Espada Salvaje de Conan, el 1988. Així mateix, però, sempre en el paper tòpic de salvatges, els pictes també aparegueren en altres sèries famoses, com The Prince Valiant i El Capitán Trueno. En un context encara més fantàstic, també s'ha d'assenyalar la seva presència a la pel·lícula King Arthur (2004), si bé eren anomenats woads en el film.

De totes maneres, els pictes històrics varen ser un poble tan interessant o més que els pictes de ficció. De llengua i cultura celtes més properes als britons i als gals que als irlandesos, han deixat algunes inscripcions en l'alfabet anomenat ogham que han resultat molt males de desxifrar. Alguns autors hi han rastrejat vestigis d'un poble preindoeuropeu més antic, però és un tema molt controvertit. S'organitzaven en regnes diferents, el més important dels quals sembla haver estat Fortriu, anomenat Venturiones pels romans. Mai no tengueren ciutats i cap al segle VI s'inicià un lent procés de cristianització. I paradoxes de la història, ells que havien resistit contra els romans, els britons, els angles i els víkings noruecs acabaren assimilats pels gaèlics procedents d'Irlanda entre el segle X i XI dC.