Algun bossot se'ls trepitja

Sempre he estat del parer que en aquest món que ens ha tocat viure hi ha d'haver de tot i ben mescladet, que d'altra manera, si tothom pensàs igual, la cosa resultaria avorridíssima. Ho he dit per pa i per sal, això. I ho mantinc. Però totes les coses, les opinions, els posats davant el món i la bolla, som del parer que han de tenir uns límits prudencials, un fins aquí pots arribar, una elegància, una noblesa per damunt qualsevol altra cosa. I sembla que no, perquè hi ha pics que t'envergues de morros amb qualque eixida que pel coll no passa.

Per exemple, fa una estona, a un bar del poble, no diré quin, gairebé d'esma he llegit a la portada del diari El Mundo un titular que he hagut de rellegir dues o tres vegades per cerciorar-me que era real, no es tractava d'una falsa interpretació, una confusió, un miratge producte d'una davallada de glucosa per mor de la calorassa del dia.
"EEUU denuncia que la política ligüística catalana y balear vulnera derechos". Hòstia!!! Apa, aferra't que vénen corbes. Després, quan he continuat llegint una miqueta més, tot ha cobrat sentit, ha resultat aclaridor: "El Círculo Balear (CB) señala que debería resultar bochornoso para las instituciones isleñas". Ja hi tornam a esser amb les trifulgues del Jorge Campos, ha estat allò primer que m'ha vingut a la ment. I també: té collons la cosa, amb perdó.

Ja entrat en olivetes he continuat amb la lectura. Quan he hagut lletrejat: "El Cículo Balear (CB) ha asegurado...", les coses s'han tornat a posar a son centre, han tingut sentit altre pic, el trespol ha estat a baix i la sotilada a dalt. Allò primer que se m'ha acudit ha estat que es tractava de qualque silvestre interpretació d'aquest personal del "Círculo", que esgarrifa de tan balear com és, eh?, d'algun llibre d'instruccions de funcionament de qualque estri, ordinador, màquina de depilació d'engonals, ja saben, aquelles traduccions fetes amb la maquinota que un pic va tenir nassos d'anomenar-me Gabriel Florecido. No li veig altra explicació. I que, en cas de casos, els ianquis són molt seus a l'hora d'inventar-se veritat absolutes, interpretacions embulla fils, armes de destrucció massiva, etcètera.

I continuen un poc més avall: "Nos preguntamos si Antich y sus subvencionados de la OCB (atenció que parla un dels pupils més encobeïts per Carlos Delgado, el tsar calvianenc ni més ni manco) seguirán tachando de extremistas o radicales a los que defendemos la libertad, cuando la primera potencia democrática del mundo denuncia a los verdaderos radicales: los catalanistas".

Tot arriba a cansar, paraula, i ja estic com a esgotat d'esgrimir els mateixos arguments vegada i altra: que no som catalanista: som català de Mallorca; no som mallorquinista: som mallorquí; no som sineuerista: som sineuer. Tot plegat per naixença, o sigui, gens ni mica de mèrit per altra banda. Si al meu DNI consta que som espanyol, paciència, amem què hi farem de moment, però això sí, just baix hi poden afegir: per dret de conquesta, gens ni mica voluntari. Que si hi ha per aquí una llengua perseguida i en perill és la nostra pròpia, el català, gens ni mica el castellà. Altre pic convidar-los al pati de qualsevol col·legi i badar l'orella per comprovar-ho.
I les dues arcabussades finals: si la seva llibertat es fonamenta en anorrear la cultura del meus padrins, malament anam, ho digui qui ho digui... Recordar finalment la saviesa de l'amic Ferran Aguiló quan, un matí a IB3 Ràdio, davant mateix de l'ínclit senyor Campos envergà: "Deixa-ho anar Biel, que tanmateix tota l'aigua de la mar no basta per omplir una botella tapada". Afirmatiu. La raó li vessava.