Momigliano i els jueus italians (1987)

"La societat jueva d'Itàlia s'ha desenvolupat d'acord amb la seva pròpia trajectòria realista relacionada amb els negocis, relativament oberta a corrents de pensament externs, però fonamentalment introspectiva, preocupada per la justícia social i, al mateix temps, desconfiada al davant de les idees que poguessin ser massa noves. Els jueus italians es preocuparen especialment per la música, la pintura, el socialisme i la ciència. Des del Renaixement, la música profana fou sempre un dels seus objectes d'interès. Hi hagué grans compositors, com Vittorio Rieti, Alberto Franchetti, Mario Castelnuevo Tedesco i Leone Sinigaglia. La pintura era una inquietud encara més nova per a ells. Tal vegada no sigui casual que el líder socialista Emmanuele Modigliani fos germà del pintor Amedeo Modigliani. Per la seva part, els científics jueus demostraren també una gran preocupació per la metodologia: foren dos jueus, Eugenio Rignano i Federico Enríquez, els creadors d'aquest important fòrum internacional de la metodologia científica que fou el periòdic Scientia.

En quina mesura aquesta actitud meditativa, introspectiva, va contribuir a la grandesa dels matemàtics, físics i químics italians és quelcom que només puc intuir quan pens en alguns dels meus parents i amics. On eren les arrels de la llegendària fantasia matemàtica de Tullio Levi-Civita? El feixisme marginà la majoria de jueus que tenien rere d'ells sòlides tradicions liberals o socialistes; i per altra banda interessos de tipus econòmic dugueren una sèrie de jueus a col·laborar amb el feixisme. És precís dir que un dels empresaris més honests fou Gino Olivetti, representant dels interessos industrials dins del feixisme. També manifestaren simpaties ideològiques pel feixisme juristes com Gino Arias i Giorgio del Vecchio, que volien la reforma de l'estat italià en base a un esquema corporatiu. I ja he parlat de l'especial situació que hi hagué a Ferrara, on el batle feixista era un jueu amb un llinatge hebreu de gran prestigi, Ravenna". Conta això a la seva obra Pagine Ebraiche Arnaldo Momigliano, un dels grans mestres de la historiografia d'aquest segle.

La història dels jueus italians és analitzada al detall al llarg de més de tres-centes pàgines. I tot llegint aquesta magna tasca no he deixat de pensar en el meu darrer viatge a Roma, quan passetjava pel barri jueu proper al Trastevere, on vaig menjar pa d'un forn que donava als seus productes les formes més fantasioses. Autèntics brodats i filigranes de pasta. Però, ai!, la gran majoria de la gent que vivia en aquest racó de la Ciutat Eterna fou deportada, reclosa en camps d'extermini, i les seves cases i carrers saquejades dins l'abandonament. Quan se signava el llibre, a Milà i en aquestes dates, va arribar la notícia de la mort de Momigliano. Les exèquies, amb tots els seus amics i deixebles, varen ser una multitudinària manifestació de dol.