Sabatini, un segon Dumas (1906)

"Aquell mateix capvespre tornava jo d'un llarg passeig, ja que el meu estat d'ànim m'empenyia a estar en continuat moviment, quan de sobte vaig veure una cadira de posta al peu de les escales i en pujar els graons vaig trobar Rosaura, que baixava. Em vaig decantar per deixar-li el camí lliure i ella passà amb el cap ben dret, recollint-se les faldes per tal que aquestes no em tocassin. Jo li hauria volgut parlar, però passà amb la mirada fixada al davant i una expressió d'endurit rebuig que, pel que coneixia d'ella, em desconcertà. A més d'això, estàvem al davant de les mirades de mitja dotzena de servents. Em vaig limitar doncs a saludar-la fins al terra amb la ploma del meu capell i la vaig deixar passar, però restant quiet alhora i seguint-la amb la vista fins que pujà al cotxe i aquest, després de travessar el vell pont llevadís, va desaparèixer entre els niguls de pols de la carretera. Vaig experimentar en aquell instant una sensació de solitud i abandonament, i no trob paraules adients per explicar-ho.

Em semblava que ella havia sortit de la meva vida per sempre, sense que hi hagués res que pogués portar-la novament al meu costat, després, és clar, de l'escena d'aquella tarda. Amb el seu amor propi ferit per les confidències de la senyoreta de Marsac sobre els seus amors, la meva conducta dins l'arbreda havia fet vessar el tassó, convertint en odi el tendre afecte que el dia abans no havia amagat. Que aleshores em tenia avorrit, cap dubte, i amb amargor pensava que la fatalitat disposava les coses destrament per fer-me perdre, fins i tot, la darrera possibilitat de ser feliç... Bé. Ja era tard. El joc havia conclòs i jo hi havia jugat la meva part com un autèntic idiota...".

Aquest és un fragment del relat novel·lesc en primera persona Badelys the Magnificent, argument de capa i espasa ambientat en el segle XVII i del qual és autor Raffaello Sabatini (Jesi, Itàlia, 1875-Londres, 1950), un escriptor certament singular. Tot i que havia estat educat a les Marques, prop d'Ancona, estudià després a Suïssa i Portugal, decantant-se per la llengua anglesa i deixant de banda en els seus escrits l'italià. La raó era la sang anglosaxona que per via familiar havia heretat i també les seves estades a la Gran Bretanya, a finals del XIX, on ben prest tendria permanent residència. Treballà dins aquella Londres immensa, a Grub Street, on és sovint evocat. A partir de 1904 començà a publicar les seves novel·les històriques i inicià aquesta producció amb The Tavern Knight, és a dir L'hostal dels cavallers, que si per una banda no tingué gran èxit el faria corregir tècniques i defectes. Dos anys després va llançar al públic Bardelys The Magnificent, que, al contrari de l'altra publicació, va tenir des del primer moment centenars de milers de lectors. Es tracta d'un relat de fons amorós i del gènere d'intriga, amb situacions de tota mena que demostraven el seu talent de narrador. Seguiren aquesta obra desenes de títols.