L'Instituto de Política Familiar acaba de demanar "platges familiars", que són platges on les dones haurien de dur totes les peces reglamentàries del biquini i on cap criatura humana de més de tres anys hauria de pul·lular tal com va venir al món. Parla també de "platges per als infants", partint de la doctrina segons la qual la visió dels pits de les dones interfereix amb el creixement psicològic saludable dels nostres menors. No sé si aporten cap estudi científic que ho demostri, però no seria estrany: segur que hi ha una universitat nord-americana disponible. El que sí que sé és que la literatura universal va plena de testimonis de desequilibris mentals de signe contrari: els que deriven de l'eterna associació entre la carn i el pecat. Els de l'Instituto també diuen que el top-less entra dins del terreny de l'obscenitat: ja se sap, però, que la brutor és als ulls de qui mira, i que no hi ha ningú més obsessionat amb la lascívia que el fanàtic del puritanisme.

Argumenten amb la llibertat, com no podia ser d'una altra manera: la llibertat de les famílies decents d'anar a platges o piscines on no es vegin alterades per visions libidinoses. Obliden que els espais públics són espais en què els ciutadans ens molestam moderament els uns als altres i que les restriccions han d'estar sòlidament motivades. Només es pot prohibir allò que raonablement consideram que atempta contra la convivència. Si a ells els molesta l'epidermis humana, un altre podria reclamar (amb més fonament, per cert) platges silencioses on no es pogués jugar a les pales.

El més entretingut és imaginar com s'hauria de fer efectiva la mesura. Ja veig platges amb rètols indicatius de si la platja és autoritzada o no per a menors. Es podrien aprofitar els rombes de la nostra infantesa: platges sense rombes, platges d'un rombe i platges de dos rombres. Fins i tot es podria recuperar la denominació "mayores con reparos". I després hi hauria d'haver vigilància, és clar. L'Afganistan dels talibans tenia un cos especial de la policia que es deia Brigada contra el Vici i per la Promoció de la Virtut: no hauríem d'inventar cap nova denominació. Els infants, naturalment, haurien d'anar documentats per poder acreditar, en cas de voler anar amb el culet a l'aire, que són menors de quatre anys. La proposta no aclareix si les nines de quatre anys ja han de dur posada sempre la part superior del biquini.

La notícia coincideix amb una altra informació segons la qual l'Arquebisbat de València protesta per l'educació sexual que es fa a les escoles i ja ha preparat el seu propi programa pedagògic sobre la qüestió. Com és públic i notori, els bisbes són experts en la qüestió. Explicaran que la finalitat del sexe és la reproducció, una concepció que ens acosta a l'animalitat de la qual se suposa que la religió ens ha d'allunyar. Explicaran que cal preservar la castedat abans del matrimoni i que l'homosexualitat és una disfunció. Seran prou vius com per no parlar de pecat, que no és una paraula escaient a un llibre de text, però el paradigma és el mateix de sempre: la carn és pecat. I el rerefons també és el mateix: per voler controlar les ments dels altres, la primera passa és posar barreres a aquelles coses que ens poden donar estones de felicitat.