Per algunes persones quasi un lustre de segle XXI no és suficient per veure les coses amb certa perspectiva. Precisament, aquests dies hem llegit atònits la indignació que mostra el renét de Franco per la nostra suposada desmemòria.

Així, l'ínclit, meitat Borbó meitat Franco, està disposat a treballar per mantenir viva la memòria ficció del dictador mentre la seva dona aprèn francès per si de cas. Supòs que entre tanta vanitat dinàstica ningú haurà ensenyat al trist candidat etern a Rei Sol que la corona no s'imposa ni per origen diví, ni legitimitat dinàstica, ni per parlar amb una mínima correcció la llengua oficial de l'Estat..., és una qüestió de sort que situa uns en el tron i d'altres, a l'aguait, sense voler assumir que la partida no tornarà mai enrere.

Mentrestant, als mortals que ens guanyam les corones per mèrits propis, ens costa cada dia una mica més entendre aquest país aconfessional de xufla on els caps de l'Estat demanen a l'Apòstol que ens tregui aviat de la crisi. Ni l'economia internacional, ni un pla d'estalvi públic... Això no ho pot arreglar més que un deixeble destacat sobre el qual l'Església ha organitzat un important negoci.

Aquests sí que tenen visió econòmica!

Després d'agenollar-se i recordar-se de la crisi, se suposa que els Borbons vendran a l'illa a descansar d'una activitat frenètica que els ha dut el darrer mes a recórrer mig món per veure la selecció espanyola. Supòs que els mateixos que escriuen els tediosos discursos a la família reial ja deuen haver organitzat de cara a la galeria un estiu senzill i auster. Una recepta que, sens dubte, seguirà l'insomne president Zapatero o el conscienciat cap de l'oposició Rajoy. La qüestió és no empipar encara més el personal amb grans iots, nins a rompre i cases mirant al mar, perquè si qualque cosa té la crisi és que la patim, en teoria, tots. Així, amb un agost discret, i segur que amb l'ajuda de l'Apòstol, Zapatero arribarà a la tardor esperant el miracle català, i Rajoy, confiant en les enquestes que afirmen que la corrupció no afectarà la intenció de vot.

Quina feinada per un mes tranquil i de vacances! Amb raó diuen que això de comandar ja no és el que era d'ençà que el poble s'ha posat a comparar i a voler saber el que guanyen i el que gasten. De fet, alguns ja s'estan plantejant posar-se a fer feina a la privada i així poder dormir de cop un parell d'hores. Encara així, n'hi ha com el Borbó/Franco que continuen a l'aguait, conspirant a cop de passé composé i sospirant per arribar a ser el delfí de França mentre es manté intacta la desmemòria del seu padrí, tot un dictador feixista.