Per molt que s'hi entesti Ramis (perquè el seu cap, Bauzà, no apareix ni se l'espera si no és confortat per molts militants o en rodes de premsa en camp propi), la contractació del misser de luxe, Gordillo, per a defensar l'honor del partit té totes les característiques de ser una maniobra de distracció (de luxe, evidentment) i una operació d'imatge. Atacar el jutge Castro perquè se li dedueix enemistat manifesta cap als conservadors arran de les apreciacions que inclou en els seus interdictes és un exercici de voluntari autisme.

Si Castro es passa, haurien d'estudiar quant es deu passar la Sala Segona de l'Audiència quan rebutjà davallar la fiança milionària a Matas dictada pel primer, en la qual es demana per quins motius no s'envià a la presó ineludible a qualcú que aconsegueix els doblers amb una facilitat vetada a la resta dels mortals. No, senyors portaveus de Bauzà, no hi ha enemistat manifesta amb vostès sinó, simplement, un caramull d'indicis, un sac de proves i la creença, sustentada per aquestes, que tot l'embolic és massa gros per no fer part d'una trama. Trama delictiva, evidentment.