Una dona és ben lliure de no voler colgar-se amb un home per les raons que sigui -i viceversa. Ara, un tribunal de Jerusalem condemna a un any i mig de presó un ciutadà musulmà perquè va tenir sexe, fent-se passar per jueu, amb una dona jueva. L'argúcia ha estat considerada pel tribunal un delicte comparable a una violació. Val a dir que la relació sexual havia estat plenament consentida pels dos implicats, amb la salvetat, però, que ja s'ha comentat.

Aquest fet, tot i la seva particularitat, podria ser considerat un bon exemple de la por de l'Islam de què parlava fa un parell de dies, entrevistat al Canal24 de TV3, el catedràtic de Sociologia de la universitat de Deusto, Javier Elzo: tot parlant del burca, considerava que s'havia de situar en el context de la por de l'Islam, que s'ha estès de manera incontrolada arreu del món occidental, sobretot a partir de l'11 de setembre de Nova York (n'hi ha dos més: el de Catalunya i el de Xile). De manera incontrolada, certament, però també induïda, afavorida des dels més importants poders fàctics occidentals.

L'operació s'associa, al principi, als nuclis més reaccionaris, amb caps visibles com Bush i José María Aznar. (Aquest, en un dels moments àlgids del seu servilisme als patrons neocons, es va queixar que cap musulmà li hagués demanat perdó pels anys de la conquesta àrab d'Espanya -donant per bona la seva terminologia.) La demonització de l'Islam va calar foc de manera sorprenent també a Europa, on alguns dels països tenguts per més oberts i liberals han fet una deriva contundent de cap a la dreta, que, naturalment, ha anat associada a actituds xenòfobes i racistes. Però, sobretot, antiislàmiques.

Aquesta tendència ha pres també en altres nínxols polítics occidentals. Les esquerres, calladament o mitjançant proclames, també han pres partit per la seguretat -i qui no?- encara a costa de llibertats. No inclouria en el sacrifici de llibertats la prohibició, per exemple, del burca en alguns espais públics, però la qüestió és esforçar-nos a filar una mica més prim del que ara mateix ja ho feim.

Afavorida per l'hermetisme del món islàmic, en el qual no és senzill destriar els grups que poden acompanyar la societat occidental en la vida democràtica, la tendència a la culpabilització global de l'Islam s'aferma cada dia més. I són escasses les veus d'intel·lectuals que ens avisen dels perills que comporta deixar-nos arrossegar per aquesta tendència. Tornant al sociòleg Javier Elzo, a Europa es registra el que ell en diu recristianització defensiva -preventiva, m'agradaria afegir-, un fet cert, d'enunciat que expandeix ressonàncies lúgubres, d'uns temps i d'unes pràctiques que l'extrema dreta enyorava i dels quals certes esquerres creuen que podran servir-se impunement per augmentar la seguretat.

El joc entranya uns perills que ja s'inventariaren durant el Tercer Reich. Només la seguretat que neix del coneixement de l'adversari, i no d'aquest banc de virus racistes que són la sospita generalitzada i les temors indiscriminades, només aquesta mena de seguretat ens pot garantir l'autocontrol i el respecte dels nostres descendents. I, en segons quines excepcionals situacions, el plaer incomparable de recordar el plaer sexual.