L'augment de la cultura pot formar una societat més sana, més lliure i més culta, però això no implica que sigui més pacífica. Tenir un nivell elevat de coneixements i un coeficient intel·lectual alt no implica que no es pugui ser violent. Tenim molts exemples que ens ho indiquen, ja sigui al futbol, a l'oficina, a la família, a la televisió o al parlament, deixant de banda les guerres. L'escola es troba totalment influïda per la societat i, si a aquesta hi ha violència, a l'escola també: conflictes negatius, indisciplina, conductes disruptives, agressivitat, vandalisme i, ara, amb el desenvolupament de les TIC, es manifesta un mal ús d'internet, utilització perniciosa de videojocs o del mòbil quan s'empren de manera inadequada. Aquests són els mitjans amb els quals unes males persones joves venjatives, insegures, dominants, agressives, etc. es decideixen a fer-ho passar malament a altres que solen assistir a la mateixa escola, per múltiples causes, però cap de justificada. Aquesta nova forma de violència és el ciberassetjament escolar.
L'escola ha de combatre aquest nou tipus de violència amb un nou reglament escolar i no ha de posar el cap sota l'ala quan en sorgeixen els primers casos. El professorat o la direcció de qualsevol centre educatiu no pot eludir la seva responsabilitat quan acudeix un pare o una mare a queixar-se que el seu fill no vol assistir a l'escola per algun problema relacionat amb un mal ús de les noves tecnologies per part d'altres alumnes. S'ha d'acabar amb les excuses que és un divertiment de nins, que això desapareixerà amb el pas del temps o que simplement és un joc. L'escola s'ho ha de prendre seriosament i ha de posar en marxa mesures disciplinàries correctores. Ensenyar a usar bé les TIC i debatre sobre els perill existent pot esser una bona mesura preventiva.
