Una vegada més, els textos periodístics foren presents a les proves de la Selectivitat d'enguany, un fet que em sembla altament positiu. I és que tant si volem com si no, la premsa és una eina fonamental per a la formació dels nostres infants i adolescents. No és possible arribar a ser un ciutadà lliure i compromès ignorant la premsa.
Vivim dins un món cada cop més complex, on, de cada dia, resulta més difícil copsar les causes de la nostra situació i els efectes de les nostres accions. L'anomenada globalització fa que decisions preses molt lluny tant geogràficament com mentalment de nosaltres ens afectin molt més d'allò que ens puguem imaginar. El comportament dels bancs nord-americans a l'hora de concedir crèdits de risc als seus clients, per exemple, fou una de les causes que desencadenaren la crisi mundial dins la qual encara som immersos. El nostre comportament diari pot contribuir que el futur, no tan sols del nostre poble o del nostre país, àdhuc de la humanitat sencera, pugui ser un o un altre. Per exemple, el fet que decidim no comprar productes d'empreses que exploten laboralment infants al Tercer Món pot significar que els seus dirigents es replantegin la seva política i renunciïn a aquesta pràctica tan poc ètica.
És molt difícil, emperò, que puguem prendre consciència de tot això sense la premsa. I quan dic premsa no em referesc només a l'escrita, sinó també a l'audiovisual. Si no volem caure en la manipulació d'aquells que atribueixen tots els nostres problemes als seus adversaris polítics; si no volem que les nostres accions, insconscientment, contribuesquin al foment de la injustícia; si volem ser tan lliures com puguem, no ens queda més remei que estar informats. Qualcú va dir que la informació és poder, i és ben ver. Aquell que sap allò que no saben els altres ho pot utilitzar en benefici propi o de les causes que defensa. Pensem, per exemple, en l'ús d'informació privilegiada per fer negocis. Si hom aconsegueix fer creure als altres una mentida que li convengui a ell, se'n podrà beneficiar. Però si tothom estàs ben informat, seria gairebé impossible que el barrut de torn pogués obtenir avantatges a costa dels altres. Cal, per tant, estar ben informat, la qual cosa no és tan fàcil com sembla perquè, una vegada que hem decidit que volem estar-hi, també hem de triar quines fonts emprarem per informar-nos. I avui en dia n'hi ha moltes i de tot color, unes de més fidedignes que les altres, això sí. Les empreses periodístiques tenen la seva línia ideològica, la qual cosa fa que una mateixa notícia pugui ser tractada de manera molt diferent a un mitjà o a un altre. I si no ho creis, feis-ne una prova. Provau, per exemple, de llegir la mateixa informació a dos o tres diaris diferents o mirar els telenotícies de dues o tres cadenes de televisió i veureu que quelcom que algun d'ells presenta com a positiu, per algun altre és negatiu, i viceversa. Fins i tot les notícies penjades a Internet per persones anònimes poden pretendre manipular els lectors per a qui sap quins interessos.
Per tot això cal, ja des de la mateixa infantesa, educar els nostres fills i alumnes per ser uns bons consumidors de premsa. Això significa avesar-los a llegir, escoltar, veure i cercar notícies, però ensenyar-los a fer-ne una comprensió crítica, a no beure-s'ho tot, a comparar el tractament que en fan els diferents mitjans del mateix fet i, sobretot, fer servir aquest procés per a formar-se una opinió pròpia. Només així aconseguirem formar ciutadans lliures i crítics, que sabran què volen i no es deixaran embolicar per aquells que els volen fer combregar amb rodes de molí per treure'n benefici propi.
