Preparatius del drama

Com s'explica aquesta elefantiàsica contradicció? És senzill d'entendre. Obrim els ulls: a l'Estat espanyol hi mana la dreta de bon de veres, una dreta germànica, de suport total a les empreses i bolcada en la reducció del sector públic, sobretot a les colònies de la perifèria. A l'Estat espanyol, com a Grècia, com a Portugal o com a Irlanda, la madona és Angela Merkel, autèntica cuinera de l'euro i que mou com vol els fils de Brussel·les. Ideològicament, Merkel és molt a prop del PP.

Tanmateix, Zapatero ha de fer la política econòmica que ordena Berlín. I d'aquí ve tota la vall de llàgrimes: els sindicats, contra els seus propis partits. I els seus partits, farcits de funcionaris dins les seves files i entre els seus càrrecs públics, envestint la classe funcionarial. Seria de teatre de l'absurd si no fos veritat. Però és així: si al Bundestag diuen ja, és ja. I si diuen nein és nein. La resta són serveis mínins, cante hondo i zapateao.