Al proper plenari del Consell de Mallorca hi haurà dues votacions d'importància cabdal: la de les Àrees de Reconversió Territorial i la del Guix. La primera ja té el resultat anunciat: les ART seran eliminades amb els vots del Bloc, del PSOE i del PP (ordenats segons la convicció amb què han defensat històricament la supressió d'aquestes operacions de creixement urbanístic). És una notícia excel·lent: els actuals governs, navegant per les difícils aigües de la minoria parlamentària i de la crisi econòmica, segueixen prenent decisions en favor de la protecció del nostre territori.
Al mapa, els avanços del verd sobre el gris comencen a fer una suma ben apreciable: les ART que desapareixen (la fabulosa transformació d'una vella vaqueria en milers de places residencials i turístiques a Campos, per exemple) s'afegeixen a allò que va protegir la llei 4/2008 (Muleta, Cala Blanca, Cala Marçal, Cala Carbó, entre d'altres), a altres iniciatives de protecció fetes des del Consell (Son Real) i a la coratjosa actuació en defensa de Son Bosc.
Més incerta és la votació pel que fa al Guix. L'equip de govern del Consell defensa suprimir la urbanització. El PP ha rebaixat la seva posició inicial (reducció de la superfície, unifamiliars en lloc de plurifamiliars), però continua defensant que es faci una nova urbanització al cor de la Serra que volem que sigui Patrimoni de la Humanitat pels seus valors naturals. Unió Mallorquina se situa en una posició que només es pot explicar com a resposta irada contra l'equip de govern: no garanteix el seu suport a la proposta de protecció a la qual inicialment es va sumar. És a dir: volien protegir el Guix, però, ofesos perquè Bloc, PSOE i PP han pactat l'eliminació de les ART, canvien d'idea i podrien acabar permetent que es creï un nou nucli de població al costat de Lluc. Que la nostra marededéu moreneta els perdoni.
Del conjunt de les posicions en relació a les ART i al Guix en podríem fer l'exercici de fer una classificació dels partits de les Illes Balears segons el seu compromís amb la protecció del territori. Les dues forces polítiques de l'equip de govern del CIM lideren la classificació, ja que donen suport tant a l'eliminació de les ART com a la protecció del Guix.
Per al desempat, hem de recórrer al goal average de les posicions històriques d'un i altre respecte de les ART: els que varen voler salvar el pacte amb UM a canvi d'un bon grapat de camionades de ciment a Campos (és a dir, el PSOE), enfront dels que es varen plantar davant la proposta (és a dir, el Bloc, que guanya la competició).
La sorpresa arriba en les posicions tercera i quarta de la taula: ara mateix, el Partit Popular, que se situa a favor de la protecció en les ART però no en el Guix, passa per davant d'Unió Mallorquina, que s'instal·la en la lògica de sempre de la urbanització tant en un assumpte com en l'altre. Així estan les coses: potser encara es mogui alguna peça, i puguem aconseguir el doblet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vaja una comparança que fa en Balafia. Ni té res a veure ni contesta la meva pregunta. Les úniques industries que funcionaven a Mallorca eren les sabates a Inca i les Perles i els mobles a Manacor. Em vols explicar com han acabat, aquestes industries? Jo t'ho diré: els tallers de fuster tancats, Majòrica amb el 80% de la producció feta a la xina i els mobles duits de València o comprats a Ikea. Ja m'explicaràs quin és el nostre futur si ens aturam de vendre el clima.
Considerar que una terra insular només pot viure des turisme és com considerar que una dona només es pot dedicar a sa prostitució. Hi ha unes necessitats de sa població per a cobrir i hem de produir-ne una bona part, sa major part diria jo, per a satisfer-les en lloc de dur-ho tot de fora. Per cert, Eivissa té una declaració de Patrimoni de sa Humanitat i això no atura de fer una monstruosa reforma des port de sa capital que podria costar sa declaració mateixa si sa UNESCO ho considera així; ses autoritats eivissenques només volen sa declaració per allò que els convé, com ara figurar i fer-ne tota una festeta folclòrica amb Dalt Vila desfressada de ciutat medieval
El proptotip d'ecologista rabiós tipus Llauger és aquest: urbanita amb un sentit irreal i idíl·lic del que era Mallorca abnas del turisme. Sou fixe que no depèn ni del turisme ni de la construcció ni del que produeix aquesta terra nostra estimada. D'on es creuen que els ve aquesta consciència ecològica que han adquirit? Idò dels diners obtinguts pels seus pares amb l'explotació turística del territori. Els nostres avis visqueren en una Mallorca bellíssima i esplendorosa, la llàstima és que començaven als sis anys a guardar porcs i, a partir d'aquí, l'únic que veien era el cul del mul que tenien al davant per llaurar una terra que just, just els alimentava. Així que el bell paisatge el gaudien només els senyors i els visitants il·lustres. Racionalitzar el creixement TOTALMENT D'ACORD, però aturar-lo No, perquè sinó ja em direu de què cony viurem. De les peonades, com a Andalucia? Qualcú té alternatives econòmiques viables que no passin pel turisme?
Si a Mallorca ja hi ha cases de sobra, tant al camp com a la ciutat i als pobles, a què ve això de voler fer-ne més, i per més burla i afronta, en un lloc tan privilegiat per la naturalesa com és la Serra? I encara pitjor: si arriben a fer la urbanització des Guix, i s'hi ocupen els habitatges, llavors els habitants diran que necessiten tota casta d'equipaments, i unes carreteres més amples, i allò acabarà amb tot l'encant natural del lloc, i, possiblement, amb la possibilitat de que la Serra sigui declarada patrimoni de la humanitat, cosa que interessa molt als mallorquins que estimen l'illa i el seu paisatge, però no gens als qui tenen interessos urbanístics per allà dalt.
Tenc un amic constructor que va fer uns xalets al Guix, els que es veuen des de la carretera, i no hi havia manera que els comprassin residents a Escorca, i després diuen que necessiten habitatges per als locals! Tot una farsa per construir.