Parla el volcà

Això del volcà ens dóna una lliçó: mai hem de donar les coses per assentades. Vivim en un món panxacontent. Tendim a pensar que gràcies a la tècnica, a internet, als grans avenços polítics, socials i econòmics dels quals gaudim podrem assaborir per sempre el benestar, la seguretat, la mobilitat o la riquesa, però tot això, com deia el poeta, de tant tremolar a penes existeix. Tot està en precari, i hem d'anar alerta i seguir cautelosos. Mirem el volcà. Feia gairebé dos-cents anys que dormia, i de res ha servit la ciència per a preveure els seus estossecs, els quals han deixat a terra milers i milers d'avions i han sotragat i encara sotraguen unes economies cada cop més malmeses per una crisi global estrafolària, que també ha vingut a temperar excessius optimismes i a deixar una mica en ridícul tots els economistes clenxinats.

Qui sap en quina realitat vivim? Qui pot dir-ho? Som poca cosa. Un volcà qualsevol, petitet, en una illa remota i perfumada de bacallà, esclata i tot es capgira: perilla el turisme de la temporada d'estiu. Durant el segle XVIII el terratrèmol de Lisboa va venir a curar els il·lustrats del seu optimisme: ¿quina mena de 'millor dels mons possibles' era aquell on podien morir 100.000 persones de cop i sense cap tipus de raó?

Parla el volcà: 'Benvolguts europeus, em dic Eyjafjallajökull, els amics em podeu dir Eyjafjalla, que vol dir 'l'illa de la muntanya glacial': vosaltres, mallorquins que ara m'escolteu, també enteneu d'illes, tot i que no glacials sinó tòrrides i ben assolellades. Sé de què aneu. Què, com van les coses? Què tal la família? Teniu sort de ser mortals: els volcans som més o menys eterns, i les nostres passions són o bé fredes o bé abrasadores. Què hi farem. Gaudim de la intemperància dels déus antics... Anem per feina: sobreviureu als vostres aeroports tancats? No estàveu prou bé i he hagut de venir jo a fer-vos les coses una mica més difícils. Tingueu paciència. L'ànima sempre viatja a la velocitat dels camells. Aprofiteu per reflexionar sobre la moral i els valors que sustenten les vostres taciturnes democràcies. La meva missió és recordar-vos que féu les coses de la pitjor manera. Encara sou molt poc europeus. Us obstineu en coses insignificants i desprestigiades.

Us mereixeu una escopinada de cendra, un cel gris i tancat durant setmanes. A veure si espavileu. A veure si no permeteu que la vostra moneda perdi solvència. A veure si busqueu una classe política que no faci vergonya. Els xinesos i els indis ja us han passat davant. Ben aviat enviaran gent a la lluna mentre vosaltres mengeu galetes amb formatge i us ompliu els ulls de cinema americà. Aprofiteu la crisi i la cendra per aprovar-vos els uns als altres. Tots compartim les mateixes pors. Reconeixeu les nacions sense estat i permeteu també que les seves llengües s'usin a les institucions europees. No em feu enfadar: tinc cendra, lava i mala bava per seguir bullint durant segles. No perdeu el temps en ximpleries. Sóc el volcà: no us deixeu destrossar el vostre futur, i estimeu-vos com si demà tot això hagués de desaparèixer".