Ratzinger go home

La vergonya aliena s'ha instal·lat aquests dies a Portugal. El motiu no és cap altre que veure el respecte que es demostra pels carrers a un home com el Papa Ratzinger, que ja de jove va militar en sinistres opcions nazis -no oblidem que l'Església catòlica va flirtejar des de les seves posicions oficials de forma descarada amb els propugnadors de la raça ària perquè així els netejaven la competència jueva- i que ara continua mostrant actituds molt més que febles en la neteja de tota aquesta caterva de capellans pederastes i pedòfils que té a les seves ordres. Portugal s'ha paralitzat per culpa de la visita del màxim cap de l'Església catòlica a uns nivells que escarrufen: la Universidade Clásica ha tancat les seves portes perquè tots els bidells volien anar a veure el Papa -sona a excusa barata per fer un dia de festa- i no podien quedar sense seguretat; els transports públics han deixat de donar la informació habitual per posar en els panells elèctrics que la ciutat dóna la benvinguda a Benet XVI; i fins i tot la biblioteca del barri ha tancat les seves portes per anar a veure en Ratzinger el tebi.

La situació és de malaltia mental (ep, també ho era veure en Rodrigo de Santos a l'encontre de les famílies que va presidir el mateix Ratzinger a València el 2006 i saber que ell era un dels màxims perseguidors dels matrimonis homosexuals, tot i que després amb la targeta de crèdit subvencionada per nosaltres feia el que feia en bordells masculins). Una universitat, un temple del saber, tanca perquè els seus bidells volen anar a veure el màxim representant d'una entitat tan caduca com l'Església catòlica! I la biblioteca! Diuen els entesos (Vicente Verdú a El capitalismo funeral, per exemple), que n'hi ha que consideren que la culpa de la crisi és un càstig diví per haver-nos fet uns descreguts. Aprofitant-se de cataclismes com aquests, les esglésies tornen a estar plenes. No ens estranya en aquesta època en què les ideologies amb prou feines superen les tres paraules del Yes, we can.

Si és així s'explica aquest fervor per veure el Papa just després que s'hagin aprovat les injeccions econòmiques que feren pujar de forma espectacular la borsa -per tornar a caure l'endemà- gràcies a les ajudes per salvar l'euro i de retruc l'economia portuguesa i l'espanyola. I si és així s'explica que els portuguesos vulguin tornar al vicari de Crist a la terra tot el que ha fet per ells enguany: aconseguir que el Benfica guanyi la lliga i la Copa després d'anys de sequera. Fora conyes, aquí n'hi ha que consideren que Déu és benfiquista i durant les celebracions del passat diumenge n'hi havia que comparaven l'entrenador amb Crist i els jugadors amb els apòstols. Sols que a futbol només en juguen onze (clar que amb els efluvis de cervesa i d'orins que hi havia a la plaça del Marquès de Pombal per ventura en veien algun de doble i els números quadraven).

Sigui com sigui, el Papa és per Portugal i abans de venir ja havia fet miracles. Fa uns set anys que viatjo sovint a Portugal i des del mes d'agost hi visc. Mai no havia vist la Praça do Comercio sense que hi fessin obres. Com que allà és on ara -en aquest precís instant en què escric aquestes línies- s'hi està celebrant la missa, les obres han acabat i els ciutadans i turistes podran gaudir -a partir de demà i fins que s'inventin unes noves obres estructurals- d'una de les places més maques de tot Europa, porticada per tres cantons i pel quart oberta al riu. Deu ser per l'única cosa que ha servit la vinguda del Papa. Bé, per això i per demostrar la submissió d'un país com Portugal a aquestes creences divines. Fins i tot Correus ha fet publicitat de la vinguda i regalava banderoles! Valent govern socialista aquest portuguès. Sort que al mig d'aquesta ignomínia encara n'hi ha alguns que criden allò de Pope Go Home o que, com els tipus de la Casa da Achada, li fan concerts en contra. No tot està perdut. Però avui Lisboa fot un fastigós tuf de catòlic.