La mort de Joan Antoni Samaranch ha copejat el món olímpic internacional i també ha motivat grans mostres de solidaritat cap a la seva obra dins tot l'Estat espanyol. Juntament amb la indiscutible obra per a l'esport mundial, Samaranch fou un fill de la seva època. Era de la quinta del biberó, la dels qui arribaren a 18 anys al final de la Guerra Civil. Samaranch va pertànyer com a portador de lliteres a l'Exèrcit de la República, amb el qual passà a l'exili francès.
D'allà tornà a Catalunya i es dedicà al món de l'esport ja de ben jove. Es féu del Movimiento i, amb el temps, ocupà càrrecs d'alta responsabilitat dins el règim de Franco. Amb la democràcia arribà el seu reconeixement internacional i visqué el moment de màxima glòria quan aconseguí per a Barcelona els Jocs de 1992. Féu immensa Barcelona. La seva vida és plena de contradiccions polítiques, però mantenint un nord existencial: el sentit català de les relacions humanes, el pactisme i l'astúcia tolerant per obtenir el que volia sense crear-se ni enemics, ni odis ni ràbia.
Samaranch, un fill de la seva època
Féu immensa Barcelona. I sempre actuà amb el sentit català de les relacions humanes, sense odis ni ràbia
23/04/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Adéu, Diari d'Espanya!
Poble que no honora els seus herois no en té ni se'n mereix. Poble que honora els herois de l'enemic en té i se'n mereix.
Els Jocs Olímpics de Barcelona varen ser un altre element més d'espanyolització de Catalunya.
Un fill... de què...?
Aquesta editorial fa pudor. Us heu baixat els calçons i heu mostral el cul.
Totalment indignant aquesta editorial edulcorant d'un feixista de manual. On dieu que als 15 s¡afilia a la CEDA? On dieu que va desertar del bándol republicà cap al bándol nacional? On dieu que anava elogiant a Franco fins bastants anys després de la seva mort? On dieu que va ser al seu mandat al COI on van aflorir els casos de corrupció? Si va actuar amb tant sentit català perqué va mutilar les aspiracions de les seleccions catalanes olímpiques? Un fill de la seva època, i els que van patir la repressió del franquisme que eren? Viatgers del temps? Amb editorials tant hipòcrites com aquesta només refermau l'idea generalitzada de que sou uns venuts al poder, això si, publiqueu en català, quin descans.
Va permetre, com a mínim, la corrupció i el gust pel luxe al COI; era un dirigent dictatorial i gens pactista, etc. etc. I ho diu la premsa estrangera, no els "carcamales resentidos" que diria la desgraciada d'Esperanza Aguirre. www.vilaweb.cat