TW
0

Diuen que els hotelers de la comarca també dubten que el golf de Son Bosc hagi de ser cap panacea, però tota aquesta història no va de salvar el turisme, ni tan sols de salvar cap turista. En el combat per punts, els devuit forats computen doble. Així que, mentre uns no es poden permetre reincidir en la negligència -ja hi ha massa projectes executats per control remot, dirigits des de la legislatura passada, o avançant maneres de la que vendrà-, els altres no poden deixar passar l'oportunitat de tornar a demostrar qui mana realment. El drama és que avui els plantejaments "progressistes" només prenen cos posant pegats als postulats ultraliberals que ens menen; no hi ha -pel que es veu- altra manera de visualitzar el país. En aquest taulell d'escacs, encara que juguin les negres, les blanques entomen i sempre guanyen.

Així que, en tot cas, la "salvació" de Son Bosc s'haurà de matisar sempre amb un circumspecte "de moment", ateses les circumstàncies. L'objecte de desig és tan fútil que el partit xarnera, en vies de rehabilitació, s'ofereix a tornar al govern l'endemà d'escenificar, al Parlament i amb el PP, el pacte del swing -un terme que en anglès vol dir "oscil·lació" o "moviment pendular", en què estaríem pensant, i en l'àmbit golfístic designa el gest característic amb què es colpeja la bolla-. En contra del que podria semblar en un principi, no és que el pèndol hagués tornat boieta o actuàs per despit, és que, digueu el que digueu, mai s'hauria mogut de lloc.

En aquestes altures, han convertit el polèmic "equipament" -un eufemisme tan evident que costa d'escriure sense cometes- projectat a Son Bosc en un símbol senzill d'aquesta legislatura. L'èpica del primer pacte de progrés es va forjar amb la iniciativa "revolucionària" de l'ecotaxa, verge i màrtir, objectiu de les ires dels hotelers, insòlitament desautoritzats en aquell tràngol pel govern de torn. Per no reincidir en els greuges a les forces vives, es veu que la prudència recomana fer banderes més modestes, compostables, fins i tot. Una orquídia, per exemple. Un emblema un punt poètic i, d'entrada, fràgil, per no despertar falses expectatives.