Amb set pams de morro

50.000 fulls de sumari pel cas Gürtel: això ens diuen tots els titulars. Calculo: un volum de prosa així és el treball de tota una vida. Ni Josep Pla va deixar tantes pàgines escrites. 50.000! Si un escriptor ja en passa un fum per enllestir, en una jornada de feina, una pàgina mitjanament llegidora de prosa literària, per fer-ne 50.000 es necessitarien gairebé 137 anys de vida! No hi ha novel·les de 50.000 pàgines. Ni L'home sense qualitats, ni La recerca dels temps perdut, ni l'Ulisses de Joyce, ni La muntanya màgica -obres totals, fruit de gairebé tota una vida- podem competir amb aquest devessall infinit de prosa judicial. ¿Qui s'ho ha llegit, tot això? Fem càlculs: només de llegir una pàgina per minut -tasca àrdua- es necessiten 833 hores, és a dir, 34 dies de lectura ininterrompuda! Com que això és impossible, en jornades de 8 hores se'n necessiten 104, adaptades a un calendari laboral més o menys adaptat a la legalitat són gairebé 5 mesos de feina d'un optimista únicament dedicat a assaborir prosa de jutjat. ¿Com és això possible?

La meva experiència com a lector d'aquesta mena de documents m'avisa que sempre hi ha molta palla: molta cita d'antecedents i de sentències i fonaments de dret, molta morralla. Però al final, sota la fullaraca, sota 50.000 papers excessius, hi tornem a trobar el de sempre: una genteta molt miserable i molt ronyosa, molt desarrapada i molt cínica, un plegat de fanfarrons, uns inflats d'aire xulesc que ni tan sols saben untar i guardar la roba. Perquè això encara és més preocupant: no només tot el que sabem que han fet, sinó l'esforç que han dedicat a fer-ho evident, a lluir-se i entabanar les senyores i posar-se noms de mafiós i fer regals i que corri el xampany i que ballin els esturions que el caviar el paga la ciutadania! Per no saber, no saben ni robar amb dissimulació i elegància.

Però podem fer una altra incursió literària més enllà dels 50.000 fulls: la interlocutòria del jutge que s'encarrega del cas Palma Arena. Només són 147, una rondalla en comparació amb el Gürtel oceànic. Una rondalla que podríem anomenar: "Els simples mortals", amb referència a la perla que el jutge Castro li dedica al nostre expresident Matas. Allà hi trobem gairebé el mateix que a la contarella El rei moro amb set pams de morro, però: pitreres de pollastre comprades amb bitllets de 500 euros, criades amb davantal comprant flors cada matí per fer més agradables les estances d'un palau amb banyeres de pedra viva. Però, com a tota rondalla, en aquesta també hi ha una Caterineta, un ximpleta que no s'acaba d'adonar del que li passa. Així la dona de l'expresident, que, afligida, diu, per no haver pogut arribar a ser propietària d'un pis, 'que tanta il·lusió li feia', trobem que , 'els que l'envoltaven la consolaven facilitant-li que actués com si ho fos'! Poques coses més aberrants i més fantasmagòriques. Però res no ens hauria de sorprendre; Matas surt per la televisió dient que li han arruïnat el futur, però després, amb dos cops de telèfon, aconsegueix tres milions d'euros. Simples mortals...: homenetxo!