TW
0

Ja fa massa que el Lluís Sitjar només és una enorme i bruta caixa forta farcida de doblers en especulatiu guaret. Als propietaris poc o gens els ha importat ni la imatge degradada que el seu negoci oferia a ciutadans i visitants ni les molèsties que l'abandonament ha produït als veïns de la zona. No es tracta de qüestionar el dret a la propietat, ni molt menys, però la propietat privada no està per sobre del bé comú, i aquest no s'ha tengut en compte en tots aquests anys.

L'equilibri entre el privat i el comú és el bessó de la nostra convivència i és bo recordar-ho ara que els propietaris remuguen. Els nostres successius governants han estat els col·laboradors necessaris d'aquesta especulativa espera. No han mogut un dit per obligar a mantenir la propietat en condicions dignes pel paisatge urbà i el veïnat. Així que no ens ha d'estranyar l'esponera que mostren els propietaris després de saber-se protegits per la inoperància (en el més generós dels supòsits) municipal. Però s'ha acabat i tornam a la normalitat de l'equilibri entre els drets privats i els col·lectius. Prenguin-ne nota.