D'ençà que han començat a fer-se públics els presumptes escàndols de corrupció que, com una pesta imparable, estan afectant nombrosos càrrecs i dirigents d'Unió Mallorquina, no han estat pocs els ciutadans entenimentats i cívicament responsables que, sense haver votat mai aquest partit ni sentir tampoc una especial simpatia (més aviat tot el contrari) envers la seva manera de fer i la seva ideologia, han expressat en veu baixa una profunda preocupació pels efectes negatius que tendrà tot el reguitzell d'acusacions, denúncies i dimissions uemites per al futur del mallorquinisme polític en el seu conjunt.
Amb bon ull, algunes d'aquestes persones argumenten que, en aquests moments, el fet que UM acapari per raons tèrboles gairebé tots els minuts dels informatius i gairebé totes les portades de la premsa fa que la gent del carrer assumeixi, de manera potser inconscient, que la corrupció política a Mallorca és cosa només, o bàsicament, del partit dirigit fins fa poc per Maria Antònia Munar. És a dir, més o menys com si tots els escàndols i totes les corrupteles en què s'ha vist embolicat el Partit Popular durant els darrers anys mai no haguessin existit, o com si haguessin estat tan insignificants i lleugers que en un tres i no res han desaparegut en l'aire, dissolts pel pas del temps o enduts per una briseta molt fina.
Fins a un cert punt, pot ser cert que tots els problemes amb la Justícia que està tenint UM, més el grandiós i ensordidor enrenou mediàtic que tots aquests problemes estan provocant, tenguin uns efectes contaminants o directament nocius per a algunes de les idees que ha defensat i ha posat en valor el mallorquinisme polític -llegeixi's el PSM, sobretot- d'ençà de la represa democràtica.
Entre aquestes idees, n'hi ha dues que destaquen per sobre de totes les altres. La primera és aquella segons la qual un poder autonòmic podia ser més solvent, més eficaç i més fiable (més pròxim i, per tant, més controlable) que no pas un poder central distant, despersonalitzat i indiferent al país. La segona idea que ha quedat -injustament- posada en dubte i malmesa és aquella segons la qual les persones que diuen estimar el país són més capaces de servir-lo amb intel·ligència, generositat i honradesa que els que, del país, més aviat se'n toquen els nassos.
Bé, tot això és cert. O pot arribar a ser-ho si la ciutadania acaba oblidant les malifetes dels populars i, també, si acaba prenent la part pel tot -la part infectada d'UM pel tot en general dignament legal, honest i net del mallorquinisme. De totes maneres, res d'això no pot servir d'excusa: qui l'ha feta, l'ha de pagar. Si a la fi els jutges acaben dictaminant que els inculpats d'UM tenen les mans brutes, no s'hi valdrà a dir que han estat víctimes d'una conspiració maquiavèl·lica, més o menys orquestrada des de Madrid per tal de fomentar el bipartidisme PSOE-PP. Repetim-ho: qui la fa, l'ha de pagar.
I és que, si una cosa se li pot recriminar a UM, és el fet que una part dels seus dirigents no han après la lliçó del partit que sovint han dit que prenien com a model, Convergència i Unió. Aquesta lliçó és la que ensenya que, quan tens menys partidaris que els teus contrincants (PP i PSOE), i alhora disposes de menys recursos logístics o de combat (menys suport mediàtic i econòmic i menys societat civil que es mou al teu favor), i alhora jugues en territori hostil (i no cal dir que, a Espanya, tota política no obertament espanyolista es desenvolupa en territori hostil), el teu deure fonamental és ser millor -més llest i més honrat- que els altres.
UM, pel que sembla, no ho ha estat. Encara pitjor: alguns dels seus dirigents fa la impressió que ni tan sols ho han intentat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tan de bo es etarres tenguessen en compte això que es diu en aquest escrit
Xesca no diguis bajanades. En Pere Antoni ha escrit un bon article. Els articlots liberals que ell i en Sion escriuen són per mantenir distret el personal. No te fiquis amb el PSM quan saps que ha estat i és un partit molt diferent d'UM, a les antípodes en la manera de fer pòlítica. Putes, li teniu una rabiada al PSM!
Tomeu, "Déu ajudi l'enganat"! El PSM també ha servit interessos dels seus pròxims i ha bandejat els dels que tot i ser nacionalistes, no eren del seu ramat. Que quedi clar, no tenc el PSM per un partit corrupte, en canvi algun expesemero que es passà a UM ha menjat bocada de mortadela als calabossos.
Molt bon article. De tota manera cal dir unes quantes coses. UM era un partit de col·locacions i interessos particulars. UM no era mallorquinisme polític. El mallorquinisme polític és i ha estat el del PSM; el mallorquinisme honrat i amb interessos de país. Cal tenir això molt en compte. No he vist mallorquinisme en UM més que de conveniència. Com deia Pi i Margall, el poder ha d'estar dividit, també, territorialment. Però el poder judicial ha de funcionar de manera independent i amb recursos. Com més concentració de poder pitjor.
És hora d´imputar POLICIES ESPANYOLS QUE COBREN COMISSIONS, GUÀRDIES CIVILS QUE DISPOSEN DE COTXES SUPERIORS AL SEU SOU, JUTGES QUE COBREN SOBORNS MILIONARIS, FISCALS D´UN GRAU DE DEPRAVACIÓ I GANES DE FER DOBLERS DAMUNT LA JUSTÍCIA mai vists a Mallorca. espanya a Mallorca ÉS PROVA IRREFUTABLE DE CORRUPCIÓ DEL SISTEMA FISCAL I JUDICIAL. Com sempre els qui cobren MÉS COMISSIONS SÓN ELS QUE IMPARTEIXEN JUSTÍCIA.
Hem de ser millor que els altres, i més honests que els altres. No només semblar-ho. Ser-ho. Podríem començar per demanar disculpes. Llavors, fora perdre temps, i a refer el projecte del centre nacional, que continua més viu que mai-
Lo que ha llamado la atencion a nivel nacional es que un partido tan minusculo tenga un porcentaje tan grande de imputados...ellos sabran porque.De todas maneras que Matas tambien se vaya preparando.
Creu l'articulista que els jutges faran mai res que demostri remotament una conspiració orquestrada des de Madrit per consolidar el bipartidisme psoE-pp a les Illes Balears? El penúltim paràgraf de l'article es pot aplicar al psm (bloc) al 100%. Perquè els darrers anys llargs demostren que no han complert el deure de ser els més llests ni els millors. En aquesta aportació, l'articulista ha perdut l'esperit liberal que destil·la en d'altres. Ha sortit la bena psmera autocomplaguda a donar lliçons de moralitat.