TW
0

Escric aquest article a una hora en què m'ha estat impossible saber què ha dit en el pregó inaugural de la Setmana del Llibre en Català en Jaume Pons Alorda, l'elecció del qual com a pregoner em sembla un gran encert. Segur que enmig del seu discurs haurà dit algunes veritats de gran impacte. Crec que enguany, amb una situació de crisi tan absoluta, és un encert i un mèrit de l'organització aconseguir que es repeteixi la fira.

Tots necessitam la Setmana i la cultura en català, i el fruit és veure una generació sensacional que empeny amb força: el mateix Jaume Pons, Pau Vadell, Joan Tomàs Martínez, Pau Castanyer -imprescindible la col·lecció La Cantàrida-, Clara Fontanet i tanta altra gent que se suma a Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Llucia Ramis, Andreu Gomila i Carles Rabassa i que fan pensar que el futur és prometedor. Ells no serien aquí si no hagués existit la Setmana.