Baleàrica feliç

Una de les coses més imperdonables, en política, és la ingenuïtat. De la mateixa manera que el desconeixement de la llei no ens eximeix, com a ciutadans, de complir-la, el desconeixement dels mecanismes polítics no ens exonera, de cap de les maneres, d'haver d'entendre'ls. Si hom no s'hi escarrassa mínimament, aleshores es produeixen paradoxes que, en el futur i amb la perspectiva suficient, seran molt males d'explicar. A les illes Balears, si la legislatura s'esgota, falta poc més d'un any perquè acabi. En condicions normals, seria temps per anar tancant projectes oberts, per anar avançant en l'obra de govern i per poder oferir un full de serveis col·lectiu net de pols i palla a la gent l'any 2011. Com en el procés comunicatiu, emperò, en política també poden sorgir "sorolls" que distorsionen el procés i que acaben enterbolint la percepció mateixa de les coses que passen. Els sorolls dificulten o impedeixen completament la comunicació.

Els "sorolls" polítics, habitualment, impedeixen de veure què ocorre realment. Solen ser cortines de fum que agents poderosos creen perquè la societat es despisti completament. Ho fan els calamars amb la seua tinta; ho fan els estats amb els seus mecanismes de poder. Ho fan, també, pel seu compte, els mitjans de comunicació, tot i que allò més habitual, almanco a la nostra part del món, és que aquests s'alineïn directament amb l'estat. Quan l'"alineació estel·lar" entre estat i mèdia es produeix, esdevé pràcticament impossible que la gent sàpiga què ocorre, que les persones individuals es puguin fer una composició de lloc sobre els fets. Diria que, quan es vegi en perspectiva l'actual moment polític de les Balears, aquesta serà l'evidència més frapant i bèstia.

Ja a l'època dels romans, inventors del dret tal com l'entenem avui dia, es proposava als pupils d'aquesta noble art començar sempre els judicis fent que un interrogant planàs sobre la sessió: qui prodest? (és a dir, a qui beneficia?). Quan ocorren coses, de manera intuïtiva, sempre em faig aquesta pregunta, per intentar desentrellar-ne els fets, en la mesura en què em sigui possible (o, almenys, per posar en qüestió el discurs general sobre les coses). I sempre acab fent-me més preguntes que no tenint respostes. Potser per això m'atrau més el liberalisme que no cap doctrina de les suposadament infal·libles; segur que per això tenc més tendència a la interrogació que no a la sentència acrítica.

Ara vivim una etapa de discurs únic (basat, lògicament, en un pensament únic) sobre la qüestió de la corrupció, a les illes Balears (amb especial virulència a Mallorca, amb poqueta a Eivissa i amb encara menys voltatge a Menorca i a Formentera). D'acord amb aquest pensament únic, existeix un partit, Unió Mallorquina, que és format per una colla de corruptes impenitents (d'una banda) i un sistema de Justícia immaculat que, amb el suport de l'administració d'Hisenda i de la policia, està intentant posar ordre en el nostre desgavell polític. Les colònies, ai las!, som així. Necessitam el suport de l'estat (i dels cossos que no s'han adaptat ni fan comptes adaptar-se a cap tipus de pluralitat) per endreçar la nostra bruta, trista, malferida i desolada casa. Mai no els ho agrairem prou, certament.

No tenc, òbviament, cap bolla de vidre per endevinar el futur polític de les Balears. Podem intentar, emperò, fer una mica de prospectiva sobre possibles escenaris. Imaginem l'escenari justicialista en què el riu de fems de la corrupció s'emporti el centre autonomista a l'altre barri i que permeti l'articulació d'una nova frontissa. Imaginem que la llavor que l'amiga Díez va sembrant per Calvià i encontorns comença a donar fruit i la frontissa canvia. Imaginem un PP o un PSOE (els dos partits que previsiblement trauran més vots i escons, encara, el 2011) que hagin de pactar amb aquesta bona gent (més incorrupta que el braç de Santa Teresa d'Àvila, això sí). Què ens caurà? Algú veu, com a partits i en termes generals, el PP o el PSOE negant-se a governar perquè no poden acceptar les dobles línies dins el sistema educatiu? Algú veu els partits polítics d'àmbit estatal batent-se per una política lingüística favorable al català? Algú els veu lluitant perquè el projecte de la policia autonòmica no decaigui? Algú els veu especialment motivats a lluitar pel nou Règim especial per a les Balears?

De fet, encara hi haurà gent que argumentarà que l'única formació política que tendrà la culpa dels desastres futurs és UM. Com deia Sèneca, cap vent no és favorable per a aquells que no saben cap on van. L'estat -amb tots els seus aparells- ho sap molt bé, cap on va. En la seua natura hi és la voluntat de perpetuar-se, de reforçar-se i de fer-se cada vegada més omnipresent. Malauradament, no tenc respostes, però encara em queda una pregunta: només UM haurà contribuït a la Baleària feliç que sorgirà de la victòria del nacionalisme espanyol més desacomplexat i contundent? Si fos fonamentalista catòlic, recomanaria exàmens de consciència (diversos); des del meu escepticisme, em limit a sentir-me ben pagat si alguna persona de les que llegeixi aquest paper es fa una pregunta que no es feia, o canvia alguna exclamació per un modest interrogant.