Crisi de l'esquerra nacional

Després de tudar doblers públics i tenir condemnats per corrupció, el PP pot guanyar les properes eleccions. La decadència política i moral de la nostra societat ens hauria d'esperonar cap a una millor gestió i això demana unitat. Em sorprèn, per tant, que el PSM s'allunyi dels seus socis. La decisió pot malmetre el teixit sobiranista de l'Illa. L'enquesta publicada per aquest diari sembla una reacció visceral més que no una visió assenyada de futur. Sectors d'aquest partit -imprescindible- senten rebuig pels seus aliats naturals: tant la gent d'Entesa com la d'Esquerra, al meu poble, provenen del PSM; personalismes a part, són el mateix.

Els odis de família són presents en totes les formacions. Dins el Partit Popular hi ha bàndols confrontats. Però no es barallaran en públic, per disciplina i per no perdre la mamella. Dins Unió Mallorquina passa igual. L'esquerra nacional no és tan compacta, i això que els més destacats "pessemers" del meu poble es confonen ideològicament amb els d'Esquerra. Enfrontar-se equivaldrà a perdre les eleccions i a lliurar la comarca i potser el Govern balear a la dreta. Tot plegat engreixa un PSOE que, amb menys presència, té la maquinària de partit i la disciplina suficients per quasi esborrar el nacionalisme.