La faula turística. Nous capítols

Havíem quedat que s'havia de replantejar el model turístic amb el qual el país volia fer camí en el futur. Aquest nou model ideal incloïa, segons conclusió de molts de fòrums, la necessitat d'esponjar, de racionalitzar l'oferta per no haver-la de supeditar vergonyosament a una demanda cada cop més capriciosa. Podríem dir que, si l'oferta fos un restaurant, aspirava a guanyar estrella Michelin. I quan es deia que l'activitat turística havia de desenvolupar-se atenent les possibilitats de tota la gamma potencial de clientela, es partia del supòsit que l'oferta adreçada als turistes més modests no podia augmentar. Un destí madur, deien uns. Sobresaturat, puntualitzaven els altres. Puc assegurar que no ho he somiat. Una altra cosa és que l'experiència em fes veure el panorama de les bones intencions a través de la lent de l'escepticisme -que no anul·la, però, el desig de l'esperança.

Aquests -ara ho veim- somnis van i vénen en un territori mental del qual escassament participen les grans empreses hoteleres. Al contrari, es comporten com si, de la seva activitat, que transforma severament el paisatge i la societat illencs, no n'haguessin de donar compte a ningú, llevat de les hisendes local, comunitària o estatal. No els ho podem retreure, ja que sempre ha estat així, i tendim a transformar les pràctiques continuades en drets adquirits -o naturals i tot, segons els casos. Quan els poders polítics han dissenyat una estratègia d'intervenció en l'ordenament de les seves activitats, han perdut la batalla, si no és que es tractava de petites reformes assumibles i prèviament pactades amb mitja dotzena d'empresaris. Però allò que simbolitza i defineix la supeditació del poder polític a la voluntat de l'empresariat turístic és aquesta espècie de faula que s'inicia amb l'ecotaxa i acaba amb el penós decret Nadal -el de la legalització de les places il·legals.

Però ara veim que no acaba amb aquest decret, sinó que s'inicien nous capítols amb la seva ampliació. La patronal anuncia una nova ofensiva que permeti, d'una banda, disposar de deu anys -en lloc de dos- per a fer efectiva la legalització de les places il·legals i, de l'altra, consolidar els edificis fora d'ordenació: volen que, tot plegat, sigui declarat d'interès general. Des del seu punt de vista, és probable que sigui millor negociar-ho ara, amb aquest govern de pactes, que no haver-ho de demanar al PP, quan el PP torni a governar. És obvi que ara veuen un govern debilitat, que no vol sentir parlar d'enfrontaments ni de discòrdia amb un sector que és clau en la contenció de l'atur. Com ho fa, ara, per marcar límits, un president que ha ofert l'ecotaxa a la patronal en senyal de submissió? I en un temps, a més, en què qualsevol cosa es pot condimentar amb la salsa de la crisi. D'entrada, és possible que traslladi la responsabilitat al conseller de Turisme, però tanmateix aquesta responsabilitat s'enganxa, com atreta per un imant, al fluir de la faula, a la qual pertany de ple dret.