Discurs clar

Crec saber que no ho fan per inèrcia d'antigues consignes sense qüestionar ni per complaure cercles d'amics pidolaires. Vull creure que saben la importància social de la seva aposta sense que els tremoli el pols quan se'ls qüestiona amb demagògia social que frega l'apologia de les hipòcrites dames de beneficència. Perquè ho crec, no entenc el silenci ideològic, la resignada callada per resposta a tant intent de crispació. Potser som jo que no entenc de tàctiques ni d'estratègies i ara no convé dir clar i fort que, precisament en èpoques de crisi, fomentar el català com a instrument de cohesió social és més imprescindible que mai. Potser no en sé, però m'agradaria escoltar un discurs desacomplexat que parlàs clarament de la necessitat d'articular una societat dispar i diversa com la nostra i de la conveniència d'utilitzar la llengua com a element vertebrador que ens identificàs com a poble amb independència de procedències, religions i ètnies. I que, per aquesta tasca social, no es poden reduir pressuposts ni cobrir expedients. M'agradaria escoltar-ho i escoltar-ho fort.