Per si existien dubtes sobre el costum del PSOE d'Antich d'anar a remolc d'iniciatives alienes, aquests dies hem patit l'estranya maniobra sobre la desgana del president. A qualcú se li acut opinar sobre si Antich té o no té ganes de presentar-se el 2011 i, automàticament, s'activa la molla del mecanisme de la contrainformació socialista.
Tant si la notícia és opinió com informació com moviment estratègic de l'oposició, l'aparell del PSIB surt a contestar sense considerar els interessos propis. Avui no toca, deia Pujol per marcar els temps del partit i del Govern. En lloc d'aquest no coment, caritatives veus internes fan de cor d'aquells que tenen els interessos absolutament contraris als del partit.
És com si picassin, una i altra vegada, qualsevol ham amb qualsevol esquer. El recurs a la intoxicació és habitual de l'oposició, partidista o mediàtica. El que no és tan habitual és el malaltís costum de qui té el poder de sortir a contestar-la amb independència dels interessos estratègics. Segons antulls d'altri, s'erosiona la imatge d'Antich amb debats innecessaris. Un èxit.
