Damià Quetglas04/01/10 0:00
TW
0

Fa dos o tres anys, em sembla que fou a Hortaleza (Madrid), que l'Ajuntament va donar a una empresa l'organització de la desfilada dels Reis. L'any passat, la premsa es féu ressò del negoci que era la cercavila dels Reis a moltes ciutats i pobles contrastant-ho amb els esforços d'altres indrets on la cavalcada és organitzada pels veïnats. Fins i tot, sense la implicació econòmica de l'ajuntament corresponent. Per aquí, fou notícia que el batle de Maria castigà els quintos, que havien sortit de botador el dia dels innocents, sense fer els Reis i que, llavors, hi va haver dos repartiments de regals. Aquest mateix poble, enguany ha tengut la singularitat de passar Cap d'Any a les fosques, no per càstig del batle, sinó per accident, i la gent, pel que conta el cronista Biel Bergas, en lloc de desesperar i protestar la contrarietat com és habitual en aquests temps, ho resolgué amb imaginació i bon humor, amb espelmes i improvisats gongs de paelles.

Nedar en l'abundància o treure profit d'una pedra (d'una festa o d'un càrrec, per què no dir-ho també) ha pogut semblar falsament durant molt temps una panacea. També ho semblen ara mateix les telecomunicacions, però, ni que hi hagi Wi-fi arreu, l'ordinador portàtil i portat arreu no t'acosta el paraigües quan comença a ploure, ni la pantalla del telefonino et transmet totes les emocions i sentiments de qui t'envia missatges. I tot junt és una gran negoci, veritablement (la sobreabundància i les joguines, les pedres i les festes, els càrrecs, la informàtica, la telefonia i l'electricitat). Però, en aquest camp de concentració resten els Reis i tants d'altres punts de fuga per a la follia i la fantasia que ens mostren un altre món possible més enllà del real. L'autèntica bogeria és la d'aquells que ho han perdut tot menys el negoci. O el càrrec. I es creuen els reis.