El 2006 va ser el de l'avís. El 2007, el de la confirmació. El 2008, el de la irritació. El 2009, el de l'afartament. I el 2010 serà l'any en què la corrupció començarà a madurar. Les incerteses de com madurarà són moltes, però el progrés de cada un dels casos judicials tendrà inexorablement conseqüències. Hi haurà més dimissions, més sotracs polítics i, sobretot, veurem alguns imputats havent de respondre de seriosos delictes que els duran a la presó seguint la senda iniciada per Hidalgo. Possiblement el 2010 serà el del principi del retorn de la confiança cap al sistema. Gràcies als jutges i fiscals. Els fiscals obriren la porta. Els dos nostres anticorrupció i tants d'altres arreu del país han actuat com a punta de llança. Ells han aconseguit que les coses canviïn. Molt. Molt més del que ara som capaços de comprendre. Prendrem consciència del canvi ocorregut aquests anys, sobretot el 2009, d'aquí a un temps. I ens adonarem que hem viscut una vertadera revolució.
Els polítics tancaren els ulls davant la corrupció durant anys. Després, eren "casos aïllats". Finalment, davant la repetició d'escàndols que deixava en ridícul l'excusa, sorgí la teoria de la conspiració. Que els fiscals els persegueixen per interessos obscurs. Però quan no són només els fiscals sinó també els jutges els que estan desfent la nostra particular "tangentòpolis", aleshores tota fantasia s'esbuca i queda només allò que és evident. L'edifici de la corrupció es comença a esbucar. Estam en plena revolució callada, educada si es vol, formal i gens cridanera, però revolució al cap i a la fi. Una revolució que, com és lògic, no ens ve de dins el sistema polític -era impossible- sinó de fora.
Fa pocs anys la comprensió social envers la corrupció, la voluntat de no parlar-ne a molts d'ambients, la nul·la voluntat dels partits d'acceptar que estaven malalts i, per què no dir-ho també, una manca de cel professional per part de fiscals i jutges crearen un mur molt sòlid que feia impossible ni tan sols pensar que la corrupció massiva de la qual tothom parlava en veu baixa en converses de cafè es pogués veure amenaçada. Els darrers anys i en especial el 2009 han canviat radicalment aquesta situació. És una revolució que ha acabat amb la sensació d'impunitat -i no només la sensació- que s'havia instal·lat a Balears. Sensació d'impunitat d'uns que era excusa perfecta per a tants d'altres per no actuar.
Ara, en canvi, amb els fiscals i jutges sense complexos, asseient al banquet dels acusats a qui calgui asseure-hi i, també, amb la incipient contestació social contra els corruptes, s'ha capgirat la sensació. Si abans era d'impunitat per a uns i d'impotència per a la ciutadania, ara és de por per a uns, preocupació i nirvis per a bastants d'altres i d'esperança per a la majoria. La regeneració no vendrà de dins el sistema de partits polítics, cosa impossible, però la pressió externa els conduirà a haver de reaccionar. No estam davant d'una situació exactament igual a la caiguda dels partits polítics tradicionals a la Itàlia a principis dels anys noranta -"tangentòpolies" o ciutat dels suborns, desfeta pels jutges i fiscals de "mans netes"-, però, a l'escala pertinent, hi ha moltes semblances. Els nostres partits encara són a temps d'acceptar la realitat. No els serà fàcil, però no tendran més remei. Segurament més tard que d'hora -i a causa d'això amb conseqüències polítiques serioses que segurament veurem el 2011-, però ho hauran de fer.
Periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.