Aquest intent d'article que tenen davant, el del meu "careto" amb jaqueta obscura i falsa cara de mosquejat, una mica somrient, no gaire, sols un pessic, i amb aquesta mirada de: ja me'n pots contar, de coses, que tanmateix sols em crec allò que em convé, és el darrer d'enguany al nostre Diari de Balears, l'any 2009 al calendari cristià, el 5770 a l'hebreu, que no ho sabia i me n'he assabentat aquesta setmana per uns fets que no vénen al cas, però que potser us conti un dia d'aquests, el 1431 de l'islàmic, em sembla, i així, que podríem continuar però em fa peresa.
Cinquanta-dues setmanes a dues col·laboracions per setmana, més l'afegitó de dues o tres en especials, me'n surten 107 d'anuals, una envant, dues enrere. Ara que ja he trobat la maquineta de calcular, l'aprofitarem. Si tot plegat ho multiplicam pels tretze anys de singladura (el diari començà a caminar en català l'u de maig del 1996 i jo m'hi vaig arrambar sols uns mesos després), observ que s'acosten a les 1.400 vegades que us he donat conversa des d'aquestes pàgines. Que a una mitjana aproximada de 630 paraules per article em donen un total de 882.000 paraules i devers 4.500.000 caràcters sense espais. Així en fred sembla una feinada. I potser ho és. Tenc l'esperança que no hagi estat del tot debades.
Com que la meva feina no està sotmesa a cap disciplina ni especialització de cap mena quant a temàtica, vaig escrivint amb llibertat acceptable d'allò primer que se m'acudeix, les eixides quotidianes, el que els succeïts de més enfora i de més a prop m'ha colpit un moment donat, alguna silvestrada com diria l'amic Blai Bonet, que de tot hi ha d'haver també perquè no hi manqui res, amb la carpeta del 2009 a les mans puc comprovar que, efectivament, aquest any, berbes poques, ha estat d'unes messes de quaranta catefes de garbes de sagrades senyores de moral distreta. I el conró que queda per segar, que tenc per a mi que encara sols hem assistit a l'aperitiu, al palo amb sifó i les olivetes. Ha estat una anyada de magrors de butxaca, de suspensions de pagaments, o com es digui ara, justificades o vés a saber què. Un any de robatoris, comissions, prevaricacions, honestedats contaminades, abusos de descarada utilització d'informació privilegiada, perjuris, deslleialtats, falsedats diverses i abundants, bufff...!
Ha estat un any per trepitjar pla i a poc a poc, que les travelades i els blaverols estaven en oferta, i el resultat de tot plegat, el suc d'alambí del farcell de tan agitada actualitat, ha resultat allò que he provat d'esmicolar amb les meves cròniques de la quotidianitat dos pics per setmana, els sarcasmes que vessen com la llet del perol: excés de temperatura; la pardaleria que utilitzes a fi i efectes de difuminar, potser ridiculitzar coses i fets que, mirats de manera talment seriosa, et podrien malferir el fetge, la tensió arterial, l'enteniment.
Per això mateix avui he volgut fer un escrit curt, lleuger i digestiu, potser una mica justificatiu de tanta tabarra que us he donat durant tot aquest 2009, i l'any passat, i l'altre... Finir amb allò del títol: que el vegem acabar millor del que començarà passat demà. I sobretot amb molta salut i coses que convenguin. I felicitat a bastament. Però, és tan relatiu tot plegat...
Escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ah! I continua delitant-mos, Biel
Això que haja sét un any de robatoris s'hauria de relativitzar si és que mos referim an es casos de corrupció perquè més aviat haurà sét un any de descobriment de robatoris. Es produïts enguany seran descoberts més endavant segurament
Pots estar segur, Biel, que aqueixa feinada que has fet no ha estat debales, que puguis fer-ne durant molts d'anys més!
Idò que sigui per molts d'anys Biel, que tenguis salut i que aquest 2010 continuis escrivint-nos 107 vegades, o més, si cal.