El motiu pel qual els camps de concentració nazis continuen dempeus i oberts al públic passa per poder demostrar al món que aquella infàmia va ser real -i no una ficció orquestrada per no sé quines organitzacions sionistes-, i que, a més, no hauria de tornar-se a repetir en el futur, com si fos una mena d'estaca clavada a la memòria col·lectiva, una espina ben esmolada que ens hauria de recordar el grau d'abjecció al qual podem arribar.
Els camps són l'encarnació d'aquell 'infern real' del qual ens parlava Renan i servien -més que la pròpia mort- de base al terror. Eren, a més, la quinta essència de la societat en la qual s'assentaven, ja que, on n'hi havia, tot el país estava organitzat com un camp colossal, amb vigilància contínua de la ciutadania i manca de les llibertats més elementals. Tots estarem d'acord que és bo que la humanitat no oblidi aquella atrocitat, és així com els camps de concentració són visitats de continu per estudiants, turistes i tothom que vulgui posar-hi un peu, una visita de la qual el viatger sensible en sol sortir bastant corprès, commocionat i esfereït.
He llegit diversos retrats del que allí s'hi pot veure -personalment no l'he visitat, encara que tampoc sé si ho aguantaria-; hi ha hagut periodistes, novel·listes i pensadors que han relatat les seves impressions, i, de les seves paraules, es dedueix molts cops que, per a la resta de la gent que es mou entre forns crematoris, lliteres, menjadors, maletes de deportats, sabates i munts de cabells humans, allò no constitueix més que una altra atracció turística, talment un museu de cera o aquelles cambres de tortures que s'han posat en alguns castells medievals -també a la possessió d'Esporles- per fer veure al turista com n'era de bàrbara la gent d'antany. I és així com als camps de concentració ara s'hi poden escoltar rialles i corredisses; la gent s'hi fa fotos somrient i també -això posa la pell de gallina- escriuen el seu nom a les fustes dels barracots, marquen el dia que van passar per allà o dibuixen un cor entre el seu nom i el de la seva estimada.
La banalitat humana és sensacional: aquesta és ara la lliçó dels camps, no la seva mera presència física, sinó l'actitud dels qui a dia d'avui s'hi passegen amb càmeres de fotos. Els camps no són només un testimoni passat, sinó un mirall, la constatació del que som encara, de la immensa barroeria moral que arrosseguem.
La darrera classe sobre la condició humana que ens ha donat el camp ha estat el robatori, per part d'alguns il·luminats, del cartell que resa 'El treball us farà lliures', amb el qual els internats eren rebuts en arribar a Auschwitz. ¿Què li ha de passar a algú pel cap per emportar-se això? ¿Què n'ha de fer? ¿Potser ho volia vendre? ¿Potser pretenia fer un gest de desmantellament per mirar d'esborrar, peça a peça, les proves d'aquella carnisseria? ¿O potser en aquest gest tampoc hi ha 'perquès', com mana la realitat dels camps? Al meu parer, els lladres ens han fet una advertència, ens han continuat recordant tot el que podem arribar a perpetrar, armats de depravació i d'estupidesa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una dada o detall que podria ser interessant: segons vaig llegir fa estona, quan es director Guillermo del Toro va buscar productors, crec que a Hollywood, per a's seu film "El laberinto del fauno", ambientat en s'Espanya franquista des anys quarantes i on surt es personatge d'un militar franquista extremadament cruel, interpretat p'en Sergi López, se li exigí entre altres coses que es personatge citat fos de s'exèrcit nazi alemany i no des feixista espanyol, cosa que frustrà s'intent (bé p'en Guillermo del Toro, que no donà es braç a tòrcer). Això dóna una idea de lo políticament incorrecte que és a nivell internacional, si més no en determinades instàncies, presentar es règim franquista com un règim homòleg des nazi i des fiasco que fou sa denominada transició. Per cert, es Campament de Formentera, es nostre particular Mauthausen, està bastant derruït, tot i que ben assenyalat
Tens raó Joan. A més, el que jo volia dir, i no n'he sabut, (per indocumentat) és més o manco el que ha dit en Guillem Basa.
D'acord, Llorenç, però jo no usaria s'adjectiu "fill de puta", és molt sexista
Auschwitz es pot aguantar perfectament a l'estiu. És un parc temàtic amb olor de salsitxes, turistes, i polonesos venent souvenirs. Efectivament, la banalització de l'horror, de la tèrbola consciència i del revisionisme polonès que amaga la seva complicitat en la massacre de jueus, però també de milers de presoners russos, les primeres víctimes del Zyklon B, de demòcrates, resistents i esquerrans polonesos. Després del 45, centenars de jueus que tornaven a Lodzt, a Varsòvia, a Cracòvia, etc varen ésser assassinats per polonesos. Amb tot, si xerres amb ells sempre et parlaran de la barbaritat de Katyn, però mai dels seus propis crims i complicitats Vol saber qui ha llevat el famòs rètol Arbeit macht frei? Polonesos que enyoren la seva dictadura anterior a la guerra, que els va dur a envair Bielorússia, Ucraïna, a pactar amb Hitler al 34. Ah, la benpensant i catòlica i mariana Polònia! Sort que molts d'ells, Milosz, per exemple, són lúcids i decents.
Al camp de concentració de Mauthaussen on moriren assassinat milers d'innocents, entre ells milers de Republicans Espanyols, hi havia una oficina del Servicio Exterior de Falange Española de las JONS, que era l'encarregada d'informar dels antecedents dels Republicans Espanyols allà empresonats i abandonats a la seva sort per Ramón Serrano Suñer. Quina prova més de la col·laboració entre els règims feixistes Espanyol i alemany hem de menester per a comdemnar i ilegalitzar el Franquisme? Hi ha col·lectius que falsejen la història per manternir d'emepeus els símbols del feixisme, però no diuen una paraula de la conservació dels camps de concentració de Mallorca¡¡¡¡ Per que Auschwitz si però formentera no? Falsejen la història i les entitats que donen suport als seus manifest. Un manipulació que desligitima col·lectiu i manifest. G.B
I pensar que si no hagués estat gràcies al fill de puta genocida d'en Hitler, en Fraga Iribarne no hagués arribat mai on és ara. Estirau un poc més es fil i veureu a on vos durà.