Escriure un article que ha de sortir publicat el dissabte de Nadal, sembla que, seguint els tòpics, hauria d'empènyer a parlar de la fe en els homes (en la humanitat, vull dir; homes i dones), de l'esperança d'un futur millor, de la recança pel temps que fuig... Si més no, a aprofitar-lo per recordar el nom adequat amb què cal assignar moments i conceptes relacionats amb aquestes dates. Però l'herència que ens deixa l'any 2009 ho fa un poc difícil.
En línies generals, el 2009 ha estat un any, com a mínim, poc simpàtic (excepte, potser, per a la gent i seguidors del Barça). I la manera com acaba no desdiu de la resta. Un arriba a pensar que, si n'hi ha, la providència deu tenir un sentit de l'humor ben mal d'empassar. No em digueu que no sigui una bona broma que, amb la loteria, hagi decidit agraciar els germans Hidalgo (o això diuen). O que propiciï que, aquest final d'any, agredeixin Berlusconi amb una miniatura de la catedral de Milà (ja deien que les relacions del primer ministre italià amb l'Església vaticana no passen per bon moment) i que, a més dels lamentables punts de sutura, en guanyi set més de popularitat entre els italians (també en set dies).
Tampoc no diu gaire a favor de la responsabilitat de la providència que -segons el baròmetre d'hivern d'El Periódico- hagi dotat la meitat dels espanyols d'una vista tan especial que els fa veure -sense mirar- que el castellà està perseguit a Catalunya (encara sort de l'altra meitat); potser valdria la pena que els demanassin què dirien si la presència social del castellà, per exemple, a Madrid es reduís a la que té el català a Barcelona.
I, mentrestant, aquí s'acosta un nou any que pot ser testimoni de com la corrupció (presumpta en alguns casos i confirmada en altres) que hi va haver en la legislatura anterior pot acabar de dinamitar el govern actual i tornar el control de les institucions als partits que governaren en la legislatura de les morals distretes. No em digueu que no sigui obra d'una providència juganera i poc escrupolosa que a les Balears la corrupció, a través de les urnes, pugui arribar a castigar els qui no la practiquen i premiar els partits en els quals més elevada és la nòmina d'imputats i condemnats.
Si les coses acaben així, però, qualque responsabilitat hi deuran tenir els governants d'ara. No fer la política per la qual els teus votants t'elegiren és mala estratègia perquè pots trobar-te que decideixen no tornar a votar(-te). Com també ho és, una mala estratègia, fer la impressió (justificada o no) que la major part de la dedicació i esforços que fan molts de polítics els inverteixen per resoldre els problemes i conflictes que ells mateixos provoquen. L'any 2010 és la darrera oportunitat perquè això no vagi així, seria una pena tudar-la, i alhora massa il·lustratiu.
Mentre n'esperam el desenllaç, podem recordar que no són bones ni velles, sinó de Nadal i de Cap d'Any, les nits que marquen els trànsits entre el 24 i el 25 i el 30 i l'1. Com també que la festa que celebram és la de Cap d'Any i que cada any -amb intervenció de la Providència o no- té dos caps, com les cordes, un al començament i l'altre al final. I que durant aquestes setmanes els dissabtes abunden, perquè, a més dels dissabtes dels diumenges, hi ha el de Nadal i el de Cap d'Any, que cauen en dijous, i el de Reis, que cau en dimarts.
I, de moment, estam d'enhorabona; sembla que enguany encara no serà obligatori seguir la retransmissió de les campanades de la Puerta del Sol, sinó que tendrem més opcions. Fins que la providència ens ho permeti.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No serà per corrupció que es pacte actual pot perdre ses eleccions sinó per decepció
Realment, és molt difícil anar-li entorn, a la providència. Fa girar la truita en el moment més impensat, quan potser encara no està cuita de la part d'abaix. Cada any nou pot dur, i sol dur, coses noves. Pel que fa a la curtor de vista dels espanyols monolingües, amb relació a la llengua catalana, sembla que no hi ha ulleres que hi valguin. Salut i bones Festes per a tothom i esperem que la providència no ens dugui, durant l'any 2010, cap sorpresa desagradable.