Mescandalitza la visió de símbols feixistes que delaten dèficit democràtic. M'ofèn la resistència contumaç de l'ajuntament de Palma a estimbar un monument que fa més mal que en Franco a cavall i recorda un vaixell de guerra que disparà contra població civil. Però encara m'escandalitza i m'ofèn molt més que les institucions enalteixin còmplices dels assassins. Això va fer el Consell Insular de Mallorca en retre un triple homenatge a Maria Antònia Salvà (Palma, 1869), Llorenç Riber (Campanet, 1882) i Joan Estelrich (Felanitx, 1896), amb motiu del 50è aniversari de les seves morts. Amb la llei de Memòria Històrica a la mà, però sobretot amb dos dits d'ètica, no s'ho mereixien. Les tres beates biografies els exclouen de tota lloa i, mai de mais, un ens democràtic que emana del poble havia d'escarnir els honors que el franquisme ja els havia brindat en vida.
Maria Antònia Salvà, com el seu germà Antoni, afiliat a Falange, va fer pinya amb els revoltats. Ho va fer evident al pròleg de Poesías del seu nebot militar Luis Ripoll López, segons ella "feliz de dar la vida por su Patria con la cruz al pecho desde el Movimiento Nacional". Són més populars els versets dedicats a Franco: "Farineta bruna,/ oli sense sal./ Visca el General/ de l'Espanya una!". Abans, Salvà havia aconsellat la seva íntima amiga Maria Verger, bibliotecària a Terrassa, a favor de la "higienización de la biblioteca para restaurar la moral católica española". El febrer de 1958, un mes després de morir, Salvà va ser declarada filla il·lustre de Palma i l'any 1960, per segona vegada (ho era des de 1918), de Llucmajor. El batle d'aquell acord, Andrés Martín Burguera, m'explicà que va passar ànsia que no sortís una bola negra contra la designació, perquè "hi podia haver qualque 'concejal' que ja no fos franquista" (sic).
Llorenç Riber, que el maig de 1936 negà a Miquel Ferrà la firma a la "Resposta al Missatge als Mallorquins", col·laborà a Aquí estamos de Falange Española i Acción Española. Però, sobretot, es va distingir per dirigir la depuració de biblioteques, impulsant la cremadissa de llibres i elaborant llistes negres. Dia 10 de març de 1953, el ministre espanyol d'"Educación Nacional" li lliurà la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio amb un discurs eloqüent: "Así como se dice que la voz del pueblo es la voz de Dios, he traído la alta distinción con que el Caudillo ha querido premiar los altos merecimientos del ilustre académico Lorenzo Riber, soldado ejemplar en tierras de España". Practicant de la doble moral, l'època que residí a Barcelona eren comentades les visites a prostíbuls i és coneguda la que va fer amb Camilo José Cela. L'any 1927, Riber havia disputat a Antoni Maria Alcover la vacant de la Reial Acadèmia Espanyola i la va guanyar gràcies al suport que li brindà Gabriel Alomar, el qual, segons el seu fill Víctor, se'n penediria vivament des de l'exili al Caire en constatar que "el franquisme de Riber ha fet bo el fonamentalisme d'Alcover" (sic).
Joan Estelrich, defensor dels drets dels pobles sense estat a la Societat de Nacions a Ginebra durant la República, va mudar radicalment de cantet. Seguidor fidel de Cambó, des de París brindà suport als revoltats. Va promoure un manifest d'adhesió a Franco d'intel·lectuals feixistes i nazis, va publicar "La persécution religieuse en Espagne" i va fundar la revista Franco-espanyola (mai millor dit) Occident. El gener de 1939 celebrà la caiguda de Barcelona ("alliberada", segons ell). Membre actiu del SIFNE (el servei d'intel·ligència franquista) va ser confident de la GESTAPO delatant informació dels refugiats republicans. Antoni Maria Sbert va ser a temps de fugir a Mèxic, però Lluís Companys, la bèstia negra de Cambó, va ser detingut, extradit i afusellat. Franco recompensà Estelrich i el va fer delegat d'Espanya a la UNESCO. El CIM revalidà els honors que Franco dispensà els tres escriptors. Justificar-ho en atenció a la seva obra és una befa, perquè la seva obra també va ser la connivència activa amb el feixisme i la repressió. Ells varen rebre els honors; les víctimes, els horrors.
El mal és que enaltir franquistes crea models a imitar i ens fa recular com els crancs. Els organitzadors arrossegaren a l'homenatge un nodrit grup de poetastres (incultes uns, ignorants uns altres, col·laboracionistes tots), incapaços de destriar que els feren fer el paper de José María Pemán quan, convidat per Riber, visità Mallorca per glossar beatum feixista. Cal parlar clar si no volem beneir les infàmies. Com així les institucions democràtiques fan homenatges a franquistes mentre escupen damunt de la memòria dels morts? Maties Garcies Salvà, des del Consell Insular de Mallorca, va presentar la triple ignomínia i, quan Manacor ja ha retirat els dos monòlits feixistes del seu port, Aina Calvo, Eberhard Grosske i Nanda Ramon protegeixen el de Sa Feixina. Què s'han de fer perdonar? Dir-se d'esquerres? Si algú ho pot explicar que ho faci a poc a poc, perquè no s'entén tan actiu nacionalcatolicisme ni, tampoc, el silenci còmplice i covard dels seus correligionaris, intel·lectuals domesticats i poetes cortesans. Amb genteta així no arribarem a ser mai postfranquistes del tot... i ja passa bé d'hora!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
los que pasaron la guerra civil no quieren oir ni hablar. los de un bando y los del otro. tienen que ser los que no participaron ni estuvieron los bocazas k van con micros tocandoles la memoria y volviendo hacer recordar momentos k ellos si sufrieron y tenian olvidado. pobres republicanos con lo k pasaron y encima van de memoria historica recordandoles las barbaries y los llevan a cementerios y les fuerzan recordar moentos olvidados .todo por nada
Cadascú al seu puest, el franquisme no és cap tòpic sinó una època de dictadura on s'expressaven lliurement, només, idees com les que tu grapeges. Si ets un espanyolet em fas gràcia, realment sou graciosos, encara ho sereu més quan els teus compatriotes de la metròpoli ens deixin tranquils i s'arreglin amb els seus imposts, sense els nostres. Que n'estiguis tan orgullós forma part del vostre tarannà, en el teu cas d'un tarannà importat, propi d'un negret colonitzat o petit colon blanc, pots triar. Jo som tan foraster com tu dugong. No record haver-te insultat i desconec l'odi, talment un colomet d'escampadissa.
Sebastià i Sil.logisme, anem per parts: "coincideixes amb el que deia el meu mestre, excombatent al bàndol feixista": el tòpic del franquisme ja fa pudor. No en teniu un altre? "ets un espanyolet o t'ho penses ser": som un espanyolet, i ben orgullós de ser-ho "o jo som foraster o tu ets un renegat aforesterat": ets foraster I no vos poseu nerviosos. Intentau escriure una única frase sense insultar. Ja sé que és difícil per voltros, dominats com estau per l'odi.
Cadascú al seu puesto, com diu el teu malnom! No em facis morir de riure, o jo som foraster o tu ets un renegat aforesterat.
Cadascú al seu puesto (molt bé això de "puesto") ets un espanyolet o t'ho penses ser? Llegeix Alcover i veuràs com mai un català o un valencià no han estat "forasters" a Mallorca, només ho són els que parlen foraster! I això que les Balears és un territori envaït pels catalans és ben esquizofrènic. L'any 1229 no VAREN venir els catalans, no. VÀREM VENIR NOSALTRES! Els teus desbarats esquizofrènics són llastimosos! Mira el llibre de Miquel Duran Ordiñana sobre "la mar catalana" i potser recobraràs un poc de ciència i et treuràs la crosta espanyola que t'han ficat al capet de mosquit, com relata la glosa eivissenca!
Sebastià, idò si ets català, ets un foraster a Mallorca.
Cadascú al seu puesto, coincideixes amb el que deia el meu mestre, excombatent al bàndol feixista durant la Guerra dels Tres Anys. També li agradava fer-nos cantar el Cara al Sol. Jo només som català, no nacionalista ni regionalista. Ja ho era abans que en Carod-Rovira es dedicàs a la política. Convendria que repassassis altres contexts i veuries que vas errat. A mi em semblen més ridícules algunes expressions del teu escrit: tot el doi del nivell C, Balears, sense article com Rio Muni, i l'absurda frase final inintel·ligible tant del punt de vista sintàctic com conceptual.
La costa catalana té una part continental i una part balear únicament quan vols treure't el nivell "C" de català. En qualsevol altre contexte del món, la totalitat de la costa catalana és continental. Balears (territori envaït pels catalans) no forma part de Catalunya. Digui el que digui el senyor Carod-Rovira. El nacionalisme catalanista a Mallorca és únic: ésser nacionalista d'un altre regió és com a ridícul...
carles, precisament perquè reconec els assassinats de tots dos bàndols, amb la diferència que en un cas foren promoguts des del govern i en l'altre el govern no disposar de la capacitat d'intervenir-hi, et seguesc dient que tergiverses la realitat, comparant els bombardejos de Palma amb els de la costa continental catalana. Fas més de cara d'haver llegit pamflets tu que no pas jo. Per cert, per què parles de mi en plural? a quina capelleta m'has adscrit? joan, no compartesc la teva opinió, històricament la costa catalana té una part continental i una part insular.
princep Felipe, encara que el teu nom ho diu tot, d'on em surts? D'entrada no sé d'on et treus que jo ataqui tant al rei Joan Carles? No n'he parlat per res! Això altre de només poder opinar d'una guerra si l'has viscuda és la negació de la història. Et deus indignar quan veus reportatges sobre la primera guerra mundial! Que els catalanistes m'han manipulat? Que faig feina bruta? Que faig apologia prepotent? Finalment, imputar-me que faig allò que ens han "adoctrinat" a l'escola és pur cinisme! Sobretot que ho digui un individu com tu que té enregistrat el NO-DO a la carabassa buida! Pel que fa a dir-me Emilio i canviar-me el nom és un acte tan baix, tan baix, que deixa ben clar el teu concepte de llibertat.