No vam tenir mai un partit del telèfon, i ja no el tindrem mai, però des d'aquesta setmana tenim un Partit d'Internet (que es constituí en data tan inconvenient com el passat 20-N). El naixement d'aquest Partit d'Internet s'haurà celebrat pels partits majoritaris, perquè serà un més dels petits partits que serveixen per dispersar el vot i fer més fàcil la victòria dels dos grans, PSOE i PP, reis d'un sistema de partits quasi monopolístic, i sense que la situació prevegi cap canvi en els pròxims mil anys.
La notícia del Partit d'Internet no és cap novetat. Sobretot perquè ara tot, o gairebé, és d'Internet: hi ha cuina d'Internet i medicina d'Internet, apostes d'Internet, sexe d'Internet, economia d'Internet i viatges d'Internet, que inclouen des de la volta física al món fins a la possibilitat de fer-la sense moure't de la cadira. Tampoc no són gaire novetats les propostes que han escampat per inaugurar-se en la vida pública: finançament transparent, quotes d'afiliació d'un euro l'any, atenció a les propostes dels ciutadans, participació mitjançant el vot electrònic en l'elecció dels càrrecs i en la determinació de les polítiques del partit... Tots els partits existents les compleixen amb escreix (especialment aquesta del finançament transparent), per la qual cosa el nou Partit d'Internet s'haurà d'empescar algun atractiu realment rellevant per obtenir l'atenció i el vot del personal.
I crec que ho té a l'abast, d'una manera realment revolucionària. El nou Partit d'Internet es presenta com un partit sense ideologia, així, sense complexos ni vergonya. Ningú no sap què pensen sobre les llibertats civils ni sobre les subvencions al cinema, l'ampliació de la Unió Europea o les beques als universitaris. Ni en tenen opinió ni en volen tenir. Perquè el nou partit renuncia a tenir cap altra ideologia que no sigui la dels seus afiliats i simpatitzants, que aniran votant constantment, en una mena d'eleccions perpètues, el que volen que el Partit digui i faci.
El Partit votarà, al Parlament, quan hi arribi, el que li diguin els afiliats, i tothom que hi vulgui dir la seva. (I ja veurem què decideixen quan els temes a decidir siguin, per exemple, el transport de mercaderies per carretera o la derogació de les excepcions a les patents de software, o què faran quan el 49% dels afiliats proposin una cosa i el 49% la contrària, amb un 2% d'abstenció. Però això és una altra qüestió).
El que és realment notícia és que, a la fi, ha nascut el partit sense ideologia: el partit que s'anuncia completament buit d'ideologia i que fa d'aquest buit el seu principal mèrit i atractiu. I ben contents que ho anuncien, a la seva web, perquè són: "El primer Partit que no tindrà propostes: les propostes les dictarà la gent, la consciència col·lectiva".
El procés de desideologització de la nostra societat, sempre capdavantera quan es tracta d'anar cap enrere, s'ha completat, doncs, i se'ns obre en el futur la possibilitat d'atorgar el nostre vot a qui ens promet que no tindrà cap altra ideologia que la nostra. Tornam als orígens de la democràcia, per tant, que és, a aquestes alçades de la història, com tornar als orígens de la medicina. I això, quan estàs malalt -i tots sabem que en molts sentits les nostres democràcies estan malaltes, encara que també plenes de vida-, és una mala notícia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.