La Lluna, bombardejada

El passat divendres, la Lluna va ser bombardejada. Em sorprèn que els mitjans de comunicació del país no s'hagin fet gaire ressò de la notícia, la qual tanmateix no deixa de ser ben atractiva: els EUA van enviar una sonda lunar que va deixar anar dos artefactes explosius de gran potència, tot amb la finalitat d'obrir un gran cràter de més de set quilòmetres d'amplada per mirar de buscar aigua, amb la qual poder fer possible un assentament humà permanent en el nostre satèl·lit. Els bombardejos van ser retransmesos en directe per Internet, tot i que amb un telescopi de dimensions mitjanes qualsevol podia observar el resultat de la malifeta. Jo sóc d'aquelles persones que es passen bastant de temps "a la Lluna", amb la qual cosa em vaig emportar un ensurt considerable en sentir les explosions. De seguida vaig pujar al terrat amb el telescopi, i he de dir que la polseguera era ben visible: semblava aquella Lluna que van imaginar els germans Lumière, tan malcarada, amb aquell enorme coet dins l'ull.

Sigui com sigui, el de menys ha estat el petard i el cràter; la revista Foreign Policy dedica en el número d'aquesta setmana un apartat a plantejar-se la legalitat del bombardeig: un tractat de l'ONU del 1967 regeix els principis que han de vertebrar les activitats dels Estats en l'exploració i utilització de l'espai exterior, inclosos la Lluna i els altres planetes: els estats es comprometen a no modificar-ne el medi ambient i a no contaminar-lo, cosa que pot haver passat amb aquest bombardeig. Pot ser, doncs, que les bombes siguin il·legals; perquè, fet i fet: ¿de qui és la Lluna? En certa manera tots ens hauríem de sentir una mica afectats per aquest ensurt, encara que a la llarga pot donar-nos resultats beneficiosos... En una entrevista recent a La Vanguardia Alfred L. Webre, un senyor amb un currículum bastant respectable, afirmava que Mart està habitat per hominoides refugiats sota terra, i que Buzz Aldrin, un astronauta que va viatjar a la Lluna amb l'Apol·lo XI l'any 1969 va veure-hi "dues enormes naus extraterrestres vora d'un gran cràter".

Quan li pregunten per què els extraterrestres no acudeixen a la Terra per presentar-se ells mateixos, el senyor Webre ho té molt clar: el govern de l'Univers ha declarat que el nostre planeta ha d'estar en quarantena, ja que moralment i ètica estem encara a la prehistòria, en una dimensió de barbàrie quantificada en 1.500 anys de retard. Durant els meus viatges a la Lluna topo sempre amb els seus habitants: són uns éssers angèlics, preciosos, amb una retirada a l'actriu Scarlett Johansson, que parlen en vers, en frases breus i melodioses com versos d'Emily Dickinson. A mi sempre em demostren grans virtuts i una enorme intel·ligència; per això jo els demano consell, intento deixar-me guiar, perquè ells saben del bé, de la veritat i de l'excel·lència. Quan s'adonen que sóc de la Terra, però, i, a més de Mallorca, es neguen a parlar amb mi, em giren l'esquena i em criden mentre prenen el vol: "Que et bombin, terrícola!".