Sobre models

La política té allò que s'anomenen llocs comuns o frases fetes que queden més o manco bé en qualsevol circumstància. Una d'aquestes frases fetes és la relacionada amb allò d'un nou model econòmic per a les Illes Balears, un model de més qualitat i més valor afegit i.... Crec que hi deu haver ben poca gent en aquest país que no estigui d'acord amb la filosofia que respira darrere aquest missatge tan repetit de fa anys. El que succeix és que ningú arriba a concretar massa en què consisteix aquest nou model. I, sobretot, el que desconeixem és com donarem feina a l'enorme contingent de població activa que tenim. Aquesta és una qüestió que sembla no preocupar massa quan és evident que aquesta realitat xoca, almanco parcialment, amb idees com reducció de places turístiques, reconversió del sector de la construcció, ocupació de més preparació i coses per l'estil.
Si l'atur s'està disparant a les Illes Balears és perquè juntament amb l'apatia o minva dels sectors productius resulta que les persones amb disposició de fer feina continua incrementant-se, bàsicament per raons relacionades amb la migració. Tenim així una equació molt difícil de gestionar perquè a manco activitat econòmica es correspon més potencials treballadors.

De tant en tant es va repetint al voltant de la qüestió que ens ocupa el debat del sostre poblacional. En aquest cas més que del sostre poblacional en sentit ambiental o de sostenibilitat, podríem parlar del sostre poblacional laboral si se'm permet l'expressió. És molt fàcil criticar la situació econòmica balear perquè té una composició massa fonamentada en una ma d'obra poc qualificada. Això ho hem sentit centenars de vegades i probablement és ben cert. Què s'ha de fer? Tothom respondrà crear ocupació més qualificada que a la vegada suposarà sous més elevats i, en conseqüència, més capacitat de despesa. Això dit així, sembla molt fàcil. El que jo vull plantejar és si realment és possible que un lloc com les Balears (amb una extensió geogràfica petita i amb uns condicions insulars innegables) pot aspirar a donar ocupació de qualitat a tota la població activa que té. El tema no és gens senzill.

Perquè si ja és difícil actuar sobre la demana, és a dir, formar i reciclar a aquesta població activa; encara sembla molt més difícil triomfar en l'oferta, és a dir, que hi hagi tants llocs de feina d'una certa categoria.
On vull arribar? Vull arribar a intentar fer propostes realistes que no perdin el món de vista. Les Balears són bàsicament un país turístic i el nostre futur probablement és continuar essent un país turístic, per tant, continuarem tenint molta ocupació de neteja o de cuina o de jardineria... Òbviament que en aquestes feines es pot i s'ha de millorar la professionalitat, tots som testimonis que hi ha cambrers fantàstics i cambrers que són un desastre, i per al benestar del país que n'hi hagi pocs dels primers i a carretades dels segons no és indiferent. I òbviament que juntament amb aquest sector productiu es pot i s'ha d'intentar diversificar les fonts de riquesa i, especialment, s'han de cercar oportunitats dins la innovació i les noves tecnologies.

Tot i això està molt bé i s'ha de fer, ara que això es digui i s'hagi de fer no ens hauria de dur a conclusions simplistes. Perquè una cosa és que el model evolucioni i guanyi quotes de qualitat i diversitat i una altra cosa és girar damunt davall el model arribant a un altre model productiu que ni se sap en què consisteix ni com aconseguim que doni feina i benestar a més d'un milió de persones que tenen necessitats i esperances. L'evolució és important, però encara més important és mantenir esponerós el bessó, que és allò principal i on la majoria de les persones humanes ens jugam el futur.