Catalunya, un embolic

Els membres del Tribunal Constitucional semblen la gallina que no sap on pondre l'ou i cloquegen sense trobar el lloc adient. Ells, els del Constitucional, no troben ni l'hora ni el dia per a lliurar als catalans l'estatut que els han estat eixalant des de temps immemorials. I si diguessin que s'ha perdut i que la culpa és de la senyora de la neteja? Si ses Senyories tenen una certa vergonya perquè se'ls veurà el llautó, no tenen res més que demanar-li a Zapatero que doni la notícia, atès que ell no s'avergonyeix per grossa que la digui. Carod li agrairia tant com Montilla que fes circular aquesta o una altra excusa, perquè a tocar de l'Onze de Setembre els independentistes volen cremat el Torí. I Carod és dels que opinen que fins a l'any 2014 poca broma amb la independència. La prioritat d'Esquerra és repetir legislatura. A desgrat seu, però, la Diada s'escalfa com mai. Laporta acaba de fer un gol per l'escaire al fals progressisme de la plaça de Sant Jaume, en anunciar que farà part de la manifestació dels sobiranistes. El futur de Laporta és a la política, així que vius tots els que fan la pasta blana perquè s'enfrontaran a un rival pràcticament imbatible.

El referèndum d'Arenys de Munt ha escalfat la Diada. Allò que segons Rangel (Delegat del Govern a Catalunya) tenia tot l'aire d'ésser una costellada, s'ha convertit en un veritable plebiscit nacional gràcies a la col·laboració (tan inestimable com poc intel·ligent) de Falange, que en va informar els taxistes de Madrid. El Niño Rivera diu que va ésser ell, el primer a esbombar la notícia. Tant se val. A Ciutadans sols els separa de Falange la parafernàlia. Ara mateix, Arenys de Munt és l'epicentre de la subversió. I si hem de fer cas al Professor de Georgetown quan diu que la responsabilitat de la crisi econòmica l'hem de cercar en el separatisme català, Arenys de Munt també tindrà la culpa de l'atur de l'Estat. De manera que Espanya en bloc s'haurà de pronunciar en contra d'Arenys de Munt. Esquerra -l'Esquerra de l'Avi i de tants d'idealismes gairebé sagrats!- ha estat agafada a contrapeu entre Arenys de Munt i Laporta, i ho passa malament. Únicament falta que els Maragall Brothers també es desmarquin del discurs oficial i la situació serà incontrolable.

Perquè els Maragall Brothers tenen penques de proclamar l'Estat Català a l'hora del vermut i no prendre consciència del guirigall que han organitzat fins després de la migdiada. Catalunya recorda el Torí. La senyora De la Vega (antiga PSUC, quin look!) ha afirmat, en relació amb referèndum, que la independència no té cabuda a la Constitució. No sap ni què diu. La Constitució és paper. La independència, un anhel i un estat d'opinió. Ens vol dir, la senyora De la Vega, que els catalans no tenen un lloc a l'Estat? Ho imaginàvem. Però s'agraeix la sinceritat. En qualsevol cas, Carod li ho recordarà el 2014. Ara l'actualitat passa per Arenys de Munt. I per l'Onze de Setembre. Mentre els ànims s'escalfen hem de parlar novament d'un gol, però no del de Laporta. Aquest l'ha fet el batlle Hereu a tot el poble de Catalunya, en nomenar la senyora Telma Ortiz Rocasolano per a un alt càrrec que ningú no sap de què va. Tanmateix, aquest nomenament té una lectura positiva: els joves aturats poden viure en la creença que trobar feina no és tan complicat com diuen. A la cunyada del Príncep li han exigit bons contactes amb els filipins i amb els xinesos de Pekín i de Hong Kong. Però això no és difícil. Qualsevol repartidor de pizzes o de menjar fast-food en té.