TW
0

Ni la calor dels darrers dies d'agost afegint més sobre el banyat de les obres ens ha de fer dubtar, ni recular. Està vist que apostar pel canvi és un camí que quasi sempre va acompanyat de controvèrsia i polèmica, i per això m'imagín que la batlessa de Palma ja sabia on es ficava quan va decidir capgirar el concepte de Ciutat. I és que la ciutat que va heretar Aina Calvo fa ara dos anys, després del desgavell de Cirer i Fageda, té un aspecte molt trist. El ciment i la falta d'estètica han convertit Palma en una ciutat gens acollidora i amb una falta absoluta de personalitat.

De fet, si li llevàssim el centre antic i una inevitable mirada al Mediterrani, la nostra capital quedaria reduïda a un desordre de carrers saturats de cotxes i petites superfícies encimentades amb colcadores per a infants, d'aquestes que els amics de Rodrigo de Santos ens varen vendre a preu de canari jove. Quan un viatja per Europa i es troba davant ciutats com Berlín, Copenhaguen i Londres, comprèn el concepte d'urbanitat amb ànima i estil propi; són ciutats per viure-hi i per gaudir-hi, mentre que Palma s'ha convertit en una urbs dormitori els ciutadans de la qual fugen literalment quan tenen un dia lliure.

Els que vivim a Palma i, a més, ens agrada viure en una ciutat ens queixam molt sovint de tot això, de la manca d'oferta cultural, dels pocs espais públics, de la saturació de cotxes... Per això, ara amb el renou, les obres i la polèmica alguns volem veure la llum al final del passadís i ens imaginam un model de ciutat diferent, una Palma amb espais oberts i verds, amb bicicletes fermades als fanals i amb ciutadans diferents. Tal vegada, el traçat que ha dissenyat l'Ajuntament no sigui el més idoni i d'aquí a uns anys haurem d'aprendre dels errors, però el que sí puc testimoniar és el canvi que a poc a poc s'està generant entre la ciutadania. Els carrils bici s'estan utilitzant i em consta que de cada vegada més.

Moltes persones que no recordaven com es pedaleja s'han vist amb coratge de comprovar si realment s'oblida o no. I tot això ho han pogut fer perquè l'Ajuntament ha estat capaç de pensar més enllà de dos i quatre anys i, amb un acte de valentia en una comunitat com la nostra, ha decidit dur a terme un canvi radical de model i de manera de viure. Només per això Aina Calvo es mereix un respecte i reconeixement.