Turisme i agricultura

Ahir vaig llegir àvidament el reportatge que apareixia al dBalears sota el títol de "Què els manca, a les Illes, per enamorar?". Moltes de les respostes que oferien els interlocutors són de domini públic. Això no obstant, n'hi havia algunes que em semblaren ben noves. Una d'elles fou la que suggerí el director dels cellers Macià Batle, Ramon Servalls, el qual proposà fer servir el món del vi com a atractiu turístic. Es tractaria, segons ell, de potenciar les rutes del bon gust i seguir l'exemple de Califòrnia, que és el segon destí turístic dels Estats Units gràcies a l'enoturisme. Em va semblar una idea excel·lent. No tant com a atractiu turístic per ell mateix, que crec que també ho pot ser, sinó, sobretot, pel que representaria de col·laboració entre el sector turístic i l'agrícola, un dels temes pendents del nostre desenvolupament econòmic.

Efectivament, l'evolució de la indústria turística mallorquina no ha servit, fins ara, de pol de desenvolupament dels altres sectors. Ans, altrament, ha provocat el seu declivi. I, possiblement, el que més n'ha patit i segueix patint-ne les conseqüències és el sector primari. Tot d'una m'ha vengut al cap la magnífica entrevista que realitzà Mateu Morro a l'educador ambiental i pagès ecològic Miquel Àngel Lobo el passat dia quinze d'agost, en la qual l'entrevistat afirmava que, si el turisme consumís un deu per cent de producte local, foravila sobreviuria sense cap problema. A mi, la frase em va semblar colpidora. Vols dir que ni tan sols el deu per cent del que es consumeix als hotels i restaurants de Mallorca és produït aquí? Increïble, terrible. Això només significa que, per molt que diguin els hotelers, la majoria d'ells no tenen sentiment de país. Els importa un pebre que s'enfonsin l'agricultura i la indústria mentre ells puguin omplir-se la butxaca.

Als bufets dels hotels hi ha molt poc producte balear, fins i tot molt pocs plats de la nostra gastronomia tradicional. Si en sabéssim i volguésim, podríem aprofitar la visita d'aquests milions de turistes per promocionar les nostres senyes d'identitat, dues de les quals, evidentment, són els nostres productes agrícoles i ramaders i la nostra gastronomia. Però també caldria incloure-hi la cultura i la llengua, tal com reclamava Joan Melià dia vint d'agost a l'article "Hotels i Llengua" d'aquest mateix diari. Però no hi ha manera. Als hotels mallorquins, és tan difícil trobar-hi cartells i fullets informatius en català com poder-hi berenar amb d'un cafè amb llet mallorquina.
Tal vegada, si denunciam aquesta situació un pic i un altre i en reclamam el que un moment determinat va ser batiat com "el pacte intersectorial", podrem arribar a aconseguir qualque cosa.

Articles com el de Joan Melià, entrevistes com les que fa Mateu Morro i declaracions com les que fa Ramon Servalls haurien de servir per fer recapacitar els qui només miren pel seu propi interès i fer-los veure que tots som dins el mateix sac, que una mà renta l'altra. Una potenciació de la nostra llengua i cultura pot ser un atractiu turístic. Basta veure, com a exemple, l'èxit que té cada any el campus lingüístic que es fa entre Artà i Andorra, en el qual un grapat d'estudiants visiten Mallorca per perfeccionar el seu català. Una potenciació de la nostra agricultura i de la nostra indústria alimentària, a més a més d'atreure turisme gastronòmic, també permetria una millora paissatgística arreu de l'illa, la qual cosa augmentaria la satisfacció dels visitants que es passegen per les nostres carreteres. A veure si ens hi posam tots junts.