Jordi CaldenteyPalma15/08/09 0:00
TW
0

De vegades he tengut qualque conversa discrepant amb amics i coneguts sobre el tema de la delinqüència. N'he sentit més d'un que, més d'una vegada, en converses de cafè sobre temes diversos, ha dit més d'un pic que "es temps d'en Franco això no passava. Sa guàrdia civil primer ventava i llavors demanava. Així els duien a retxa." La meva resposta, més o manco sol anar així: -"bé, però si justament de vegades n'hi havia cap d'innocent, tampoc hi havia dret. Està bé que sa policia no vagi de bromes amb sos delinqüents però sempre ha de pensar que, mentres no hi hagi hagut judici, tothom és innocent. Trob que s'hauria de combinar sa feina de sa policia amb sa feina social de prevenir sa delinqüència. Tocaria haver-hi igualtat d'oportunitats per a tothom de bon de veres. Hi hauria d'haver un Servei Civil on, es qui no tenen feina ni paga d'atur, hi poguessin menjar a canvi de feines públiques". La cara dels meus amics interlocutors no sol ser de gaire convenciment.

Quan aglapiren n'Hidalgo a Andratx, me'n record que, dos petits empresaris -més ben dit, dos obrers autònoms com jo mateix- em digueren, un dia que vaig aturar al local del seu negoci: -"Jordi, si haguessis vengut fa una estona, hauries vist sa policia que se'n duia un negre amb ses mans fermades davant". Jo responc: -"Vatualmón, i jo fa una estona que he vist per sa televisió que se'n duien es batle d'Andratx amb ses mans fermades darrere". Tots dos callaren i acotaren el cap. Em vaig afigurar que tots dos són, com a mínim, votants d'un determinat partit. Ep! Però això no lleva que no siguin ben amics meus!

Ho vénc a dir perquè, aquests dies que n'han aglapits una partida que no saben si n'han fetes de les seves en allò del Palmarena, també els han engrillonats. He fet de veure els meus amics al bar i no els he sentit passar el gust que passen de contar els números de "mans feixugues" que de la Guàrdia Civil el temps d'en Franco quan agafaven un sospitós. O el gust que passen ara quan engrillonen un negre sospitós d'haver robat una cartera.

Com quedam? O tots moros, o tos cristians. O engrillonam tothom per poc sospitós que sigui, o el tractam dignament fins que hi hagi hagut judici i sentència. No ho trobau?