Mal dades, certament

Les dades de l'atur i de l'ocupació del mes de juliol no són precisament d'allò que cridi a l'optimisme per als mesos pròxims, en vistes a la tardor i hivern. En relació al mes de juny l'atur ha disminuït, però en una quantitat tan minsa (147 efectius) que percentualment és gairebé inapreciable (0,21%). El muntant dels aturats segueix instal·lat, amb maleïda solidesa, per sobre de les 64.000 persones (64.023), una xifra exagerada per a la nostra societat, que pateix un 60,35% més d'aturats que no fa un any i a la qual el nombre d'afiliats a la Seguretat Social és de 475.786 persones, 10.183 més que el juny, la qual cosa és una bona notícia, però si es compara amb tot el darrer any en resulta una minva de quasi el 7% (6,77%) quan estam en plena temporada d'estiu.

Per altre costat, coneixíem els darrers dies que les anul·lacions de reserves de clients hotelers són més altes que no d'altres anys. A pesar que es puguin endossar tant a l'execrable atemptat nazi de la setmana passada -de la por resultant- com a les campanyes mediàtiques per mor de la grip A, el cert és que ben bé podrien ser conseqüència del propi mercat: en plena crisi dels mercats emissors, que no cessa, no resulta il·lògic, sinó tot el contrari, que un nombre considerable de turistes apurin fins al darrer moment per fer efectiva la reserva i triïn allà on els és més barat o convenient pel que sigui, inclòs que senzillament anul·lin i decideixin passar les vacances a ca seva. En qualsevol cas, els rumors de tancaments prematurs d'hotels s'acaramullen dia rere dia. Ja n'hi ha que fan córrer que fins i tot en ple mes d'agost hi haurà establiments que baixaran barreres per concentrar els clients a d'altres hotels de la pròpia empresa.

I pareix que molts cartells de "fi de temporada" es penjaren alguns anys més aviat que mai, tot just acabar l'agost. Entre l'atur que no baixa el que ens interessaria, que cap sector crea prou ocupació per arrossegar els altres i fer disminuir l'atur, que les males notícies per l'assassinat i la grip fan estendre si més no una mala campanya d'imatge, que els turistes vénen magres aquest estiu, que els comerços ho passen malament i que les expectatives de tancament abans d'hora d'hotels van creixent així com passa la temporada, el panorama que en resulta comença a ser vertaderament preocupant per a la tardor. Té raó Carles Manera quan adverteix -en totes les entrevistes publicades recentment- que les coses seran complicades i que per això tot el Govern es prepara per a un final d'any dur, quant a l'atur i necessitats de gastar doblers en política social.

El pitjor que fan sospitar les estadístiques d'aturats és que ens estam abocant a una situació en què tendrem un atur estructural més gran del que mai ens hauríem pensat. Perquè la relació entre població -ja quasi 1,1 milió i pujant cap a l'1,2 en tres o quatre anys- i capacitat de creació d'ocupació -la màxima a què hem arribat és a mig milió- deixa un diferencial molt gros que a hores d'ara ningú no en té ni idea de com ni amb què els podrem ocupar. Aquest és el principal repte que té plantejat la societat balear a curt termini. Ho deia, deu fer cosa d'un mes, el director del Centre de Recerca Econòmica, Antoni Riera, que si no volen tenir aquest atur estructural tan gran, haurem de fer reformes profundes del sistema laboral. Però Zapatero no en vol ni sentir a parlar. Vénen mal dades, certament...