TW
0

El neguit és una sensació estranya, contradictòria, que et fa estar inquiet, molest, excitat i pres d'impaciència. Definitivament, estic neguitós i em pos a pedalejar (o pedalar?) damunt una "velo", diguem-ne bicicleta, atrotinada, de rodes gruixudes, sense suspensions i de quadrant pesat. Amb l'esforç físic, algunes boires s'esvairan, efecte de la suor.

Partesc de casa fet un sac de dubtes. Serà bo el sistema de finançament finalment acordat? Pens en les Illes Balears, "l'últim de la fila". Veig els 3.855 milions d'euros més cèntims, que algú que fila prim ha dit que correspondran a Catalunya l'any tirurany. Però un columnista insisteix que no paguen territoris, que açò de les balances fiscals no és "d'esquerres", perquè són els ciutadans que paguen impostos (adéu a les "contribucions", mot més civilitzat i responsable que l'impositiu "impuesto"). Les balances fiscals..., les proposicions no de llei aprovades a les Corts espanyoles instant el Govern a publicar-les eren, en efecte, com va definir l'expert Joan Huguet en un debat parlamentari, "recados a la Madre Superiora", fins que, a la fi, no s'han pogut amagar per més temps i s'ha conegut allò que s'intuïa: els desequilibris entre ingressos fiscals i despeses territorialitzades són lacerants en uns quants casos, que ens afecten de ple.

Ja començ a suar. Administracions Públiques, Ministerio de Política Territorial i l'INE informen sobre el percentatge de funcionaris que tenen les comunitats autònomes en relació a llur població ocupada. Curiós, els primers llocs els ocupen Extremadura (23,7), Castella-Lleó (16,4), Andalusia (16,2), Castella-la Manxa (16%)...., i els darrers són per a Balears (11,1), C. Valenciana (10,4) i Catalunya (8,8). Per què ho dius? No, per res.

Mentre vaig posant el morro fort, em deman com pot ser que els mateixos que fa uns dies negaven que hi hagués discriminació fiscal als Països Catalans (per cert, una entelèquia que deixa de ser-ho quan veim les Illes Balears, Catalunya i València agermanades en els llocs pitjors del sistema que es reforma), ara ens acusen que ens ho volem quedar tot. I s'entén: si aquella injustícia els anava de conya, qualsevol retoc corrector els ha de fer urticària.

Vaig amb una marxa llarga (un, dos, tres, quatre, cinc, sis...). Hi ha recta per estona.En efecte, qui paga són les persones contribuents i Hisenda ens ha de tractar exactament igual, vam-ell-ara! Tanmateix, aquest argument ignora que l'Estat és dual, no només recapta, sinó que també realitza despeses, i no es pot deixar de banda que és a cada territori on es materialitza la despesa i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments.

S'aixeca un xaloquet, africà, i em ve de cara; caldrà aplicar més múscul perquè el camí fa pujada, suau, però es ben nota... He escoltat per la ràdio les virtuts del nou sistema, segons el que n'asseguren Pilar Costa (PSOE) i Eduard Riudavets (PSM) contra allò que amb igual fermesa assevera Joan Flaquer (PP). Aquest arriba a dir que amb l'anterior sistema, només aplicant-li el creixement demogràfic, els resultats ja serien millors que amb el sistema nou acordat. N'estic perplex. Serà que som de lletres e non capisco niente...

Vaig tot sol, no xucl roda (soucer la roue), ni vaig a rebuf ni a remolc de ningú. I si posàssim una marxa més curta, que he començat a enfilar la costa amunt? "¿Será una rosa? ¿Será un clavel? El mes de mayo te lo diré..." em puja el ritme d'un antic bolero. Els doblers han de començar a arribar a final d'any. Hi ha mètode, línies generals, variables, però no hi ha xifres segures. (Un, dos, tres..., ara cal anar amb el pinyó petit en aquest maleït revògit). Convindrà estar ben atents al desenvolupament del sistema (LOFCA, decrets, lleis, aplicacions) i no abaixar mai la guàrdia de la societat civil, amic Alexandre Forcades. Davall el pi de la cota deu (res: no arriba al centenar de metres!) hi fa un estar d'àngels.