Europa i la política “prima de cap”

Aquests dies previs a les eleccions europees és habitual llegir articles, editorials i comentaris animant-nos a votar. En aquests comicis s'espera que la participació sigui ben baixa, cosa que hauria de fer-nos reflexionar sobre quina mena de democràcia desitgem. La població, en general, encara no té la impressió que a Europa (i menys encara al Parlament Europeu) s'hi faci res de massa important; per això és inútil que ara se'ns recordi la llista de totes les polítiques i mesures que han sortit d'aquesta institució, perquè l'important és el dia a dia, i aquest, és, a hores d'ara, inexistent en termes d'actualitat: ¿potser hi ha informacions puntuals als nostres diaris i noticiaris televisius sobre política europea? ¿Europa? Dubto que hi hagi una consciència comuna europea assentada en l'imaginari col·lectiu popular, tampoc sostinguda per les nostres polítiques educatives: ¿en què consisteix "el llegat d'Europa", tal com molts intel·lectuals el van formular? M'agradaria poder fer aquesta pregunta a alguns candidats a aquestes eleccions.

El desconeixement entre les cultures europees i els seus lligams és enorme: la moneda única i el programa Erasmus d'intercanvi d'estudiants (dos èxits) no ens han de fer oblidar que ben pocs dels nostres candidats parlen amb fluïdesa cap llengua europea que no sigui la seva (i d'això encara en podríem dubtar). Sí, hi ha mobilitat, sobretot de jugadors de futbol, però, ¿quants treballadors conceben Europa com un destí laboral possible? Al Parlament Europeu els partits s'hi apleguen per afinitats polítiques, és a dir, van junts tots els socialistes, tots els populars, l'aliança dels demòcrates i liberals, els verds, els nacionalistes, i així fins als euroescèptics o contraris a la sobirania de les institucions europees. ¿Potser hi ha contactes entre aquests grups a nivell europeu? ¿Què ens podria dir a dia d'avui el senyor Zapatero del que pensen els socialistes de Suècia? ¿O Rajoy sobre la ideologia de la dreta italiana o francesa? Ben poca cosa, em temo.

Una realitat política deplorable, la qual, però, no ens ha d'ofuscar. Certament, el dret a vot és un triomf històric, una conquesta (europea!) que s'ha de salvaguardar i exercir, tot sigui perquè si no som nosaltres els que decidim ho faran uns altres en nom nostre, i llavors no tindrem excusa per lamentar-nos del destí polític dels nostres països. A Europa s'hi juguen partides importants: el nostre present és fruit de la convergència europea, política i intel·lectual. Europa representa el nostre horitzó, un horitzó difícil i dividit, encara a mig fer en molts punts crucials, en molts extrems emboirat per interessos nacionals contraposats i xovinistes, però tanmateix estem condemnats a ser europeus, i a mirar de fer d'Europa una dimensió més de la nostra voluntat nacional. Hem de votar en aquestes eleccions per tot el contrari del que representen a hores d'ara la majoria dels nostres partits polítics: un baixa volada intel·lectual i ideològica que vertaderament espanta i acovardeix el vot. Europa representa la superació de tanta incompetència. Anem a votar-los per demostrar-nos que no som tan estúpids com ells, i que no creiem en una política "prima de cap", com va encertar a dir el mestre Frontera.