Per a qui viu de compartir la seva visió del món a través d’un mitjà de comunicació com és ara Diari de Balears, és una sort tenir lectors com en Miquel, en Toni, en Pere, en Lluís i d’altres, que tenen la gentilesa d’exposar les seves opinions especialment quan xoquen de front amb les teves. Aquests noms no els he elegit a l’atzar: així signaven els seus comentaris al xat del diari divendres passat. Que em tenguin en compte em fa sentir acompanyat, i d’alguna manera, també, afortunat.
Servidor havia manifestat a l’escrit en qüestió una certa temor de l’atiament del racisme entre nosaltres, els mallorquins, i les respostes fiblaven. Com resumir-les? Hi havia un sentiment de ser nosaltres, els mallorquins, les víctimes d’un cert racisme que hauria arribat amb la immigració. D’altra banda, algun dels corresponsals criticava la meva anàlisi per simplista i superficial –sens dubte podríem posar-nos d’acord en aquest capítol– i se’m retreia que hagués adoptat una actitud políticament correcta. I més coses, totes elles dites amb un respecte que vull agrair.
Això no vol dir que accepti o compartesqui totes les crítiques de què vaig ser objecte. Deixem de banda el simplisme i la superficialitat, però crec que la correcció política cercaria altres maneres de mirar les coses. Seria políticament correcte dir que la societat mallorquina és immune al virus del racisme, com s’ha demostrat tots aquests anys, etc. D’altra banda, i mal m’està dir-ho, no m’he estat d’assenyalar que uns illencs treuen grans beneficis de la immigració mentre que per a molts d’altres no és així.
El renou, la brutor, l’ocupació intimidatòria de places, la violència i tants d’altres problemes que han augmentat amb l’arribada dels darrers contingents migratoris en allau són qüestions sobre les quals servidor he escrit sovint, assumint el risc de ser assenyalat com a racista per part dels políticament correctes. Però no don cap valor especial a aquesta actitud, tota vegada que –i ja se’m perdonarà la petulància– crec que sé molt bé què és racisme, què és xenofòbia, i no m’arrecer en eufemismes com "persones de color" per evitar parlar de negres: tots som d’un color o un altre. També sé perfectament que una bufetada a un negre no té per què ser un gest racista –mentre que sí ho pot ser fer-li el buit sense altre motiu fora del color de la seva pell.
És clar que un cens pluriracial i multicultural presenta problemes molt greus i que la majoria d’illencs en patim d’una o altra manera les conseqüències. És lamentable que els nostres governants no hagin actuat amb energia en dues direccions: avançar decididament cap a un sostre poblacional i assegurar mentrestant la convivència, la qual cosa exigeix mesures no sempre populars.
Hi ha algunes maneres de millorar la convivència, però el racisme no és cap d’elles. El racisme no és mai una bona resposta a res, ni al racisme de l’altre. Qui el sent i el practica entra en una dinàmica destructiva en totes les direccions, això vol dir també una dinàmica d’autodestrucció, embrutidora.
Servidor intentava dir que aquesta dinàmica és el que no desig per a ningú: per començar, no la vull a cap preu per a la meva gent, que ha de saber fer front a qualsevol situació desfavorable amb actuacions tan severes com sia menester, però que no l’embruteixin. No sé per què, crec que els meus corresponsals, els meus amics, no estan tan lluny d’aquesta posició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bon dia a tothom. Voldria fer un cop d'ull a dues conseqüències de la immigració. Una és la moderació -eufemisme- salarial. En el règim aquest, hi ha d'haver immigració pel mateix motiu que hi ha d'haver atur, per reduir al mínim els salaris. Això lliga amb una línia de Frontera, uns illencs se'n beneficien -són els qui paguen salaris- i una majoria no -els qui en reben. Els qui paguen salaris són també els que estan en condicions de contribuir econòmicament als partits polítics, i així condicionen les idees publicades respecte a la immigració. El discurs que insisteix en els beneficis culturals de la immigració -reals o presumptes- moltes vegades emmascara aquest vessant econòmic. Normal. En paguen la difussió els qui més se'n beneficien. L'altra, lingüística. La immigració que arriba a un país amb conflicte lingüístic -aquest torcebraç a mort entre català i castellà, negat per la correcció política, negacionista- s'afegeix a empènyer cap a una banda o cap a l'altra. Aleshores, quina convivència podem assegurar amb la immigració si, sense ella, ja no n'hi havia? En aquest sentit, seria racista donar tota la culpa del retrocés del català a la immigració -n'hi ha que el fa servir- i no donar-ne cap a la població autòctona -n'hi ha que no el fa servir. És clar que hi ha racisme antimallorquí, però és bastant anterior a les darreres immigracions i sovint el practiquen mallorquins de naixement. Ara, l'altra cara. La idea del sostre poblacional em sembla injusta si no s'acompanya d'una cooperació al desenvolupament de debò. Quan la causa de la migració és la supervivència, una defensa radical dels drets humans -i si no és radical, què és?- l'ha de fer passar davant la protecció d'uns determinats nivells de benestar en les zones més còmodes del món. No podem fer passar cap dels nostres privilegis per davant dels drets dels altres.
Benvolgut Sr. Frontera, li dono les gràcies per la seva explicació i li demano disculpes per no haver sigut capaç d'entendre el seu article de divendres passat. Amb exquisida educació, m'ha fet veure que la becada la vaig fer jo, mai hauria de haver posat amb dubta la seva imparcialitat i nivell d'informació sobra l'actualitat social d'aquesta Illa nostre. Perdoni la meva prepotència, no hi ha dubta que vaig fer el ridícul...
penosa necesidad de justificar el articulo del otro dia...
Estam totalment d'acord que el racisme és una xacra que embruteix EN QUALSEVOL DIRECCIÓ. Jo tampoc no la vull de cap manera per a la meva gent, però tampoc cap a la meva gent.. També estic d'acord amb les mesures polítiques que proposes (i que cap governant té la valentia de dur a terme; l'economia comanda, créixer és Déu!). Gràcies pels teus articles!