Determinar no és decidir

Blanco ha manifestat la intenció de crear una societat amb el 100% de capital inicial d’Aena, amb una participació de capital privat del 30% i diu que "vol obrir" la possibilitat que les comunitats autònomes participin en la gestió dels aeroports principals de l’Estat. El Govern de Madrid blinda la majoria dels òrgans de gestió per a l’Administració central.

El nostre Estatut diu, en tema d’aeroports amb qualificació d’interès general, que "la Comunitat Autònoma pot participar en la gestió d’aquests ports i aeroports de conformitat amb el que prevegin les lleis de l’Estat" (art.32. 15). Comparem-ho amb el que trobam a l’art. 140.2 de l’Estatut de Catalunya: "1. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 2. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis. 3. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal".

Queda clar que tota aquesta "participació" se subordina a la voluntat de l’amo, que només estarà obligat a fer seure una representació de la comunitat autònoma en l’òrgan gestor. De tota manera, poc deu importar el que diguin les lleis, ni que siguin orgàniques, en vista del poc cas que se’n fa des de l’executiu poderós i de la submissió de la majoria dels partits polítics regionals. Com a exemple emblemàtic, la negociació a Madrid entre Mas i Zapatero, pactant el govern de Catalunya a canvi de les rebaixes estatutàries: si açò no és sucursalisme...

I un altre: el 3 de juliol del 2007, Zapatero anunciava solemnement al Congrés espanyol que el seu executiu procediria a traspassar les competències de gestió del servei de Rodalies de Renfe a la Generalitat, tal com estableix l’Estatut que va aprovar aquesta cambra previ el retall "pactat". Vint mesos després, el nou titular de Foment promet que "en uns mesos" es produirà el traspàs. El Govern català podrà fixar els horaris de pas dels trens, però decidir si les vies per on ha de passar el tren o les estacions estan en condicions deplorables... açò no, perquè la infraestructura seguirà sent propietat de l’Estat i gestionada per Adif.

Algú deu ser responsable d’haver acceptat, en els acords de transferències, el mot "determinant" allà on abans deia que la Generalitat tindria un paper "decisiu" en la gestió dels trens de Rodalies. Si decidir és "portar a un resultat o a una conclusió definitius", determinar és "fixar, establir exactament com a resultat d’una deliberació, d’un raonament, d’una investigació"; o sigui, merament "participar en la presa de decisió de fer alguna cosa", o, si voleu, en un sentit més gramatical, "aportar (a un substantiu) una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat". D’on queda molt clar quina és la part substantiva i quina l’especificitat no qualitativa. Aquest és el paper que ens toca i en el qual molts es deuen trobar a gust i pocs a disgust. Les coses com són.

Tanmateix, la importància econòmica de tenir capacitat de decidir sobre aquestes importants infraestructures és indiscutible. Però, pel que veig, sembla que dins el "sector econòmic balear" poca gent s’interessa pel tema; veig que els esforços de Caeb es dediquen a aconseguir vuit camps de golf més...