Ningú no es podia imaginar que el dia de la Fira d’Alaior fos l’elegit per la Conselleria d’Agricultura per publicar una resolució a favor del bestiar boví lleter de les Balears que redueix l’import de l’ajuda en un 45 %. Tot això, en plena baixada del preu de la llet a Menorca i davant una greu crisi provocada per l’anunci del tancament d’El Caserío a Maó. Ningú no s’ho podia pensar perquè les organitzacions agràries havien demanat altres coses, tendents a mantenir estable el nivell d’ajut, i també per la inoportunitat de la decisió. No sabem si va ser la manca crònica de recursos econòmics la que va dur a la necessitat d’imposar la retallada. Sigui quin sigui el motiu de l’errada, el sector lleter, tant de Menorca com de Mallorca, necessita un suport que no es pot dubtar que la Conselleria li garantirà, tal com ja ha expressat.
Feia setmanes que persones de Mallorca (comerciants de semen i associats) treballaven per muntar una bullanga a Alaior. De tothom era coneguda l’activitat d’intoxicació que es duia a terme. Hi ha moltes corrioles untades, tant a Menorca com a Mallorca, i totes s’estiraren amb l’objectiu de provocar un acte de ressonància contra l’administració agrària insular i balear. Però la manca de raó dels intoxicadors i l’evidència dels interessos econòmics particulars amagats darrere l’operació de desestabilització agrària no feien preveure un gran èxit de la maquinació.
Per un altre cantó, la maduresa constatada de la societat menorquina tampoc no permetia creure que el vell caciquisme trobàs un espai on assentar-se còmodament. Qui havia de pensar, però, que la Conselleria d’Agricultura es convertiria en el seu propi botxí i facilitaria les actuacions en la seva contra? Això és el que finalment va passar, gràcies a la publicació de la desafortunada resolució de rebaixa dels ajuts, i va dur a una nova maniobra d’engany amb falsia, i ja és l’enèsima, als nostres representants polítics.
Mentre ells pensaven, amb bona intenció, que tot estava en calma els homes del negoci del semen boví trobaven un terreny abonat a les seves intencions de revolta, i a través del control de l’Associació Frissona Balear duien a terme el desmantellament del principal acte de l’any agrari de Menorca. Les vaques eren carregades en camions, en qualque cas sense permís de l’amo, i eren remeses de nit als seus llocs d’origen. Els pagesos estaven munyint a ca seva i es trobaven amb la sorpresa del retorn de les vaques que creien segures al recinte firal alaiorenc. Si una vegada a Campos les vaques de la fira varen ser de fusta, ara simplement es feien desaparèixer de la nau municipal de la Trotxa. Els conductors de l’operació eren els mateixos que organitzaren l’enrenou de Campos. Per primera vegada a la història la Fira d’Alaior quedava sense vaques.
L’endemà, en una sortida coherent del Govern i el Consell de Menorca es demanaven públicament responsabilitats als causants de l’acte de boicot. No s’havia jugat net, era clar, però s’havia aconseguit l’efecte desitjat. El mal ja estava fet i els responsables n’havien sortit airosos. A partir d’ara, el conflicte agrari, que ja feia setmanes que s’intentava fer rebentar a Mallorca, entrava en un nivell més complex i de conseqüències imprevisibles en un moment delicat de la política balear. Els promotors del boicot, no els pagesos de Menorca que tan sols varen ser utilitzats, sabien què cercaven. Se’ls havien posat les coses massa fàcils i aprofitaren l’oportunitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.