Javier Arenas (llumenera del Pepé): Para salir de la crisis se necesitan liderazgos sólidos. Inquietud social: S’ha menjat, el moix, la llengua de Mariano Rajoy? Resposta del carrer: Se l’ha menjada, probablement amb patates. Notícia de la setmana: s’apropen les eleccions basques i Baltasar Garzón se’n va a caçar a Boadilla del Monte i Majadahonda. Pam, pam, pam, pam! Quatre escopetades i el sarró ple. Suposició: Garzón = Calamity Jane. Conclusió: si algú vol delmar el Partit Popular en té prou disparant a bolei, perquè caigui qui caigui serà una bona peça. Les eleccions basques són a tocar i Garzón dissol Askartasuna i D3M. Pregunta del milió: Qui votarà a Euskadi l’1-M? La dreta basca i l’espanyolisme = PNB/PSOE. Conclusió: Tot allò que suposi el foment del bipartidisme afavoreix l’opció del socialista Patxi López.
El somni de Zapatero: Euskadi = Catalunya: Lehendakari Patxi = President Pepe Montilla: nació = regió. Pregunta de consciència: es donen, ara mateix, a Euskadi les condicions mínimes de democràcia per a considerar representativa una consulta popular? Resposta sincera: No, perquè els pobles s’han d’expressar lliurement. Europa pretén prohibir els correfocs i les festes amb foc als Països Catalans i arreu de l’Estat. Sospita: Europa vol salvar el Partit Popular que és a punt de calar-se foc pels quatre costats. En el sarró de Garzón: Francisco Correa, Carmen Rodríguez Quijano, Pablo Crespo i Àlvaro Pérez, sospitosos de practicar suborn i tràfic d’influències i d’haver participat en blanquejos de capitals i fraus fiscals. Correa va ésser testimoni de la núvia a les noces d’Ana&Alejandrito Agag (AAA = Triple A). I Àlvaro Crespo va encarregar-se de la festa. Afirmació castellana: Ancha es Castilla. Dita castellana: Dios los cría y ellos se juntan.
Conclusió ben estesa: Madrid s’ha convertit en el jardí d’Espanya (Jardí: nom poètic per anomenar l’excusat, força en boga a les llars obreres amb pretensions de les darreries del segle XIX). Madrid, excusat del món: Esperanza Aguirre i l’espionatge. Madrid, excusat del món: Ruíz Gallardón a l’homenatge al seu sogre, Pepe Utrera Molina, per la seva fidelitat a Franco (Afirmació del senyor Pepe: Soy testigo de que Franco nunca fue totalitario). Màlaga, la seva ciutat, li ha retirat la Medalla d’Or. El batlle de Màlaga, no Garzón. El jutge no caça a tots els vedats: passa de llarg per davant el de la Memòria Històrica. Els ajuntaments són més agosarats que Garzón. Els de Jaén i Huelva han desposseït Franco i els franquistes de tots els honors concedits durant la Dictadura.
Pilar Primo de Rivera i Sáez de Heredia va rebre, de Franco, l’any 1966, el títol de Marquesa del Castillo de la Mota. Memòria Històrica: sembla que Pilarín, des d’un cotxe, va matar a trets (1934) Juanita Rico, una obrera de 21 anys. Ho diu Pío Baroja. Ho diu Haro Tecglen. Com que no va maridar-se amb Hitler ni va tenir descendència directa, el títol nobiliari de Pilar Primo de Rivera va passar al seu nebot, Pelayo Primo de Rivera i Oriol. Pregunta sense interès: en serà desposseït? Pregunta amb interès: Qui fabrica la història? Resposta: Tito Boadella i algun altre. Conclusió: la crisi actual ha enviat a l’atur els obrers de la factoria dels somnis, de l’ètica, de la mirada clara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I es altres partits bascos, es de sa resistència nacional (PNB, EA, Aralar...), no es retiren des comicis com a protesta i munten una campanya entre ses ciutadanies de tots es estats d'Europa i del món? Perquè de cada vegada això se sembla més a una dictadura
És evident que a Euskalherria no hi ha democràcia, perquè es nega la possibilitat a molts ciutadans de concórrer electoralment i aquest fet és la negació de la democràcia.