Dijous passat, a sa Pobla, la revista Lluc reté un homenatge a la figura d’Alexandre Ballester. Una recordança sentida a un dramaturg i a una trajectòria cultural que té unes particularitats que recobren tot el sentit en el context històric actual.
La revista Lluc, amb vuitanta-cinc anys d’història, no és una publicació qualsevol, té una identitat i una trajectòria avalada pel pas del temps i per diverses etapes de compromís intens amb el país i la reflexió sobre aquest. El 1924, entesa com a referent històric, atorgava encara més profunditat i més projecció als 75 anys d’Alexandre Ballester i a tota la seva obra, especialment en el terreny de la creació teatral.
El 1933, data de naixement del dramaturg, afavoria una reflexió i una ponderació sobre la cultura del país i els seus protagonistes des de la Segona República fins al dia d’avui, amb els encontres i desencontres, però, sobretot, amb les lectures que cada generació n’ha fet i en fa d’aquest procés de renaixement cultural, segons alguns, o d’esmicolament i de minorització, segons la majoria.
Al marge d’aquesta efemèride i d’aquest reconeixement d’Alexandre Ballester, el número 866 de la revista Lluc també aporta un article sobre els 45 anys de l’Obra Cultural Balear, a càrrec del seu president, Jaume Mateu; i un segon sobre els 40 anys del PSAN, a compte de Josep Guia. Els joves Josep Maria Nadal i Carles Cabrera, director i subdirector de la revista respectivament, no fomenten una mirada nostàlgica ni consideren el passat com un component fòssil de la cultura, però tampoc no tenen cap necessitat de reforçar la seva acció únicament en l’avior.
Tanmateix, les dates són una mediació, un pretext, un exercici didàctic de fer present el passat, de llegir-lo en clau de present i de contemplar la història com una realitat invisible viva, que actua de forma dinàmica en cada instant i en cada pensament i acció del nostre temps. Aquestes reflexions, per altra banda, no s’han de contemplar des de la lírica i la creació allunyades de la realitat i de les seves problemàtiques.
Alexandre Ballester té un reconeixement i una pàtina cultural probablement en aquell espai més abrupte i més difícil de véncer, com és la pròpia comunitat. Generalment, ningú no és profeta a ca seva ni és suficientment comprès pels seus. Al marge de valoracions morals i consideracions superficials sobre el fet cultural a casa nostra, allò més admirable del país és el capital humà, entregat i compromès. I si hom pogués elegi, encara hi afegiria aquell col·lectiu de persones que han conreat el país, des de les idees, i han acompanyat el poble, amb les seves grandeses i misèries.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.