Joan Riera22/01/09 0:00
TW
0

Els que viuen ancorats en els tòpics dels anys seixanta s’han indignat perquè Obama llançàs dimarts passat un missatge a tot el planeta i no exclusivament a la seva nació. No és nou que un president nord-americà llanci paraules dirigides al conjunt del planeta. Així ho varen fer els més emblemàtics antecessors d’Obama. Lincoln digué en plena guerra civil que "el govern del poble, pel poble i per al poble no desapareixerà de la Terra". Roosevelt signà amb Churchill el 1941 la Carta de l’Atlàntic per oferir "una vida digna i segura a tots els homes de totes les terres". I Kennedy, el 1962, pronuncià davant el Mur el seu famós "jo som berlinès".

Els ianquis, a diferència d’altres nacions, no tenen una església hegemònica, assumeixen que els seus valors canvien i evolucionen constantment, són una barreja de races, formes de pensament i estil de vida. Tenen les arrels escampades per tot el globus. Han travessat èpoques negríssimes: la Guerra Freda, la histèria anticomunista, la devoció de l’ultracapitalisme, el racisme... Però son dialèctics. Saben que la necessitat s’imposa i conforma una nova realitat. I treuen d’allà on poden l’esperit col·lectiu per dur el canvi endavant. Això és Obama, que sap que aquesta transformació és universal o dins els EUA es tornarà en contra seva.