D’acord que l’entramat viari de Palma –ja hi som, amb la capital!– és un bolic mal de resoldre; els hàbits dels ciutadans respecte de les opcions de transport són sovint escleròtics, i tampoc no ajuda la percepció que tenim del transport públic de la ciutat: els autobusos deixen molt a desitjar en netedat, freqüència i endanades... Potser quan funcioni el tramvia a l’aeroport que anunciava aquest diari ara fa vuit dies podrem arribar a Son Sant Joan en quaranta aturades –una cadència ideal per conèixer gent–, però dubtam que amb aquest nou mitjà arribi el canvi de mentalitat necessari dins Ciutat.
Una urbs que es pot travessar de punta a punta amb tres quarts d’hora, badant, atapeïda de trànsit –tret del centre estricte, gràcies a aquell que probablement no...–. L’automòbil manté la condició de tòtem de nou-rics; és necessari obrir-li pas; "prohibir" va contra el progrés. Fa setmanes que un dels pocs carrers condrets de l’eixample palmesana exhibeix l’oposició a convertir-se en illa de vianants. Addueixen que aquesta passa els posarà a mercè de captaires, bandes de joves i accentuarà la crisi en els comerços de la zona. S’han rebelat contra el que consideren un acte tirànic de l’Ajuntament, que deixarà el carrer sense llocs per aparcar.
Entre el carrer que tenen ara i un carrer per a les persones, opten per les botzines, les dobles files i els motors. I venen la situació projectada com si els condemnassin a convertir-se en una espècie d’Illot dels Porros enmig de Ciutat: aïllat, àrid, una tomba. Ja s’han citat els antecedents dels carrers dels Oms i Sant Miquel; la ciutat és viva, necessita reinventar-se, reconquerir espais. A l’Eixample barcelonina, convertir els carrers en vies d’un sol sentit va generar un enrenou considerable; ara és el més normal del món, com, dècades més tard, la transformació del barri de Gràcia en una suma d’illes amb el trànsit molt restringit.
El dia que entrava en vigor tot eren queixes; ara molts pocs –inclosos comerciants– tornarien a l’estat caòtic i renouer de fa un parell d’anys. Les passes endavant sovint les enceten decisions difícils. Blanquerna n’és un petit exemple, però insignificant devora la gran transformació que necessita Palma. Ho podem demanar als veïns d’aquell reclamat –i oblidat?– "parc de les vies" al carrer Jacint Verdaguer...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.