La campanya publicitària va començar a Londres. Els ateus britànics van recaptar fons per a pagar cartells en els seus autobusos, en els quals es podia llegir: ‘Probablement Déu no existeix. Així que deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida’.
Ara, la mania d’aquests tipus de reclams arriba fins a nosaltres i aquest mes de gener ja podrem veure cartells amb aquesta mateixa inscripció en els autobusos de Barcelona. Davant l’amenaça dels religiosos cristians anglesos —que diuen que ‘qui no creu en Déu cremarà dins l’infern’— els ateus i els lliurepensadors catalans han començat també a buscar finançament per a emprendre una forta resposta (els anuncis valen 1.500 euros a quatre autobusos).
A l’Amèrica del Nord també els ateus estan emprenent una ofensiva en la mateixa direcció, amb reclams d’aquesta naturalesa en els diaris de més tiratge, tot oposant-se a les campanyes de l’Església, pel que es veu molt incisives. El paper dels capellans és realment molt calamitós: espantar la gent i amenaçar-la amb càstigs ultraterrenals i infinits em sembla de mal gust, i només per això ja són criticables.
Si un empresari posés un anunci on digués que si no consumim els seus productes —diguem la seva gasosa— morirem furiosos i entre espasmes de dolor les autoritats l’obligarien a treure’l de la vista del públic. Ara bé, ¿per què els ateus han de fer també proselitisme? ¿Per què caure en el mateix error que els creients, siguin cristians o musulmans? L’anunci diu que si deixes de preocupar-te de Déu gaudiràs de la vida. ¿És cert això? Ho dubto: conec ateus molt infeliços i alguns creients (jueus, cristians i musulmans) que gaudeixen de la vida amb molta fruïció. I també podria donar exemples del contrari.
Així, ¿garanteix la felicitat la creença o la no creença? ¿Es gaudeix més de la vida un cop s’és ateu? L’ateisme suposa la negació rotunda de l’existència de Déu; si és així, doncs, ¿per què posar ‘probablement’ a la frase del cartell? I a la inversa: ¿s’és més feliç un cop s’és creient? Crec que la religió o l’ateisme són solucions privades, apostes de vida que cadascú ha de triar per ell mateix.
El que per algú és salvífic per algú altre és verinós i torturador: tant la religió com la incredulitat són un assumpte exclusiu de cada individu. Jo no trobo cap estímul en la religió, no em conforta ni em dóna llum ni respostes, però no puc prescriure la meva opció a cap persona de les que m’envolten.
En lloc d’anuncis ateus (o religiosos) preferiria veure’n de llenceria: no hi ha res de més sagrat que la carn humana, acariciada per la seda i el tul.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Segur que molts ateus i agnostics tenen els seus motius, i per què no, tot el dret del món a fer proselitisme. Per quin motiu no ho han de poder fer?. O es que el proselitisme és només dret d'uns pocs? El senyor confessa que s'estima més els anuncis de llenceria, però segur no fa el crit al cel si en veu de religiós... Tal vegada és una qüestió de costum.
Borino Ros: Efectivament, les guerres les feim els humans...però en nom de Déu. En nom de Déu es feren les creuades; en nom de Déu aniquilaren els mahometans les corones de Castella i Aragó; en nom de Déu em de patir el terrorisme islàmic; en nom de Déu acomiadà Bush les forces que anaven a envair l'Irak. Guerres santes n'hi ha hagut moltes i des de sempre. Això si, les armes les carreguen i disparen els humans...
Una cita de Carl Sagan, que era ateo y viene muy bien: "La ausencia de prueba no es prueba de ausencia".
Joan, no cerquis més ... ho soc deu ... quasi onze!
Racionalista: oblides una cosa, les guerres les feim els humans, no els déus. Aquests no son més que una excusa més acceptable socialment a l'hora de matar-se alegrement que els motius econòmics i mercantils.
I per quina raó tots aquests que creuen en el més enllà es foten hòsties i han fet de la terra un món on els odis religiosos no deixen actuar el cervell de manera raonable? Per quina raó es barallen musulmans,jueus,cristians i altres, si tanmateix les seves religions han demostrat ser impresentables i assassines al llarg dels segles ?
En déu no crec ni hi deix de creure perquè no sé què ni quí és. Cadascú des qui diuen que hi creuen en donen una definicíó diferent i ningú l'ha vist. Que especifiquin un poc més!
Se gastan miles de euros en negar desde un autobús la existencia de algo en lo que no creen -lo cual es muy curioso-
Seda, tul, cotó...? Cuiro, làtex!
Allò que s'ha de provar és l'existència d'això que en diuen déu, i no a l'inversa. Déu és un invent comercial que serveix per als mercaders religiosos, que en fan bons negocis venent fum.